El XXIV Fòrum de l’Energia Sostenible debat entorn com les comunitats energètiques poden ser un element clau en no deixar ningú enrere en la transició energètica

El FES 2023 ha posat el focus en debatre entorn un dels temes que més interessen als que dediquen esforços a mitigar la pobresa energètica i aconseguir una transició energètica justa i igualitària per tothom: les comunitats energètiques. El tret de sortida a la jornada l’ha donat Aniol Esquerra, president d’Ecoserveis, presentant el projecte Sun4All. Seguidament Federica Giardina, consultora energètica de l’entitat, ha introduït el concepte de vulnerabilitats i grups vulnerables relacionats amb les iniciatives de transició energètica a partir de dos projectes europeus: el Comanage i el TANDEM. Durant la presentació, ha destacat que, sobre tot al TANDEM, s’identifiquen aquestes vulnerabilitats en les iniciatives de transició energètica per intentar co-dissenyar vies cap a una transició més justa i equitativa.

La vulnerabilitat es pot estudiar i percebre des d’àmbits i disciplines diferents. – Federica Giardina

Giardina ha remarcat també que la vulnerabilitat es pot estudiar i percebre des d’àmbits i disciplines diferents. Des de l’àmbit humanitari suposaria donar les mateixes oportunitats a totes les persones, mentre que, a nivell socio-econòmic, s’hauria de fer referència al grau en el qual una família pot estar afectada negativament per un factor extern. Dins el concepte de vulnerabilitat, l’experta en energia ha recordat que n’hi ha de tres tipus: l’inherent, la induïda i la contextual, en funció de la situació. Es tracta doncs, segons ha explicat, d’un concepte relacional, multi-disciplinar i dinàmic.

Las comunitats energètiques com a eina davant la pobresa energètica

La segona part del FES 2023 ha anat a càrrec de María Pardillos, responsable de Pobresa Energètica a Amigos de la Tierra. Ella ha introduït els resultats de l’estudi sobre comunitats energètiques com a eina per a fer front a la pobresa energètica dut a terme per l’organització de la qual forma part. En aquest sentit, s’ha referit a aquesta eina com a alternativa a la transició energètica de macroprojectes, permetent que es deixi de dependre de les multinacionals i es doni el poder de decisió a les persones. Només així, ha assegurat Pardillo, s’aconsegueix una transició energètica més justa.

Durant la conferència també s’ha fet referència al concepte de precarietat energètica com a alternativa al de pobresa energètica, ja que es considera que aquest últim focalitza la responsabilitat en les persones que viuen aquesta situació, quan el que es vol posar de manifest és una situació donada. El concepte de precarietat energètica, en canvi, assenyala com el sistema perpetua aquestes vulnerabilitats, i s’identifica com un nou punt de partida per a poder ser tractat des de la col·lectivitat i basat en la idea de l’energia com a un dret bàsic.

En el marc de l’estudi realitzat (que ha analitzat diverses comunitats energètiques existents), Pardillos ha destacat les conclusions principals:

• Afavorir la inclusivitat i la participació: Fugint de mesures assistencialistes, a través d’excepció de pagament de quotes per a persones en situació de precarietat energètica o treballant xarxes veïnals i socials del territori. Amb un model de participació horitzontal.
• Garantir accés a l’energia com un dret: Garantint que es puguin mantenir les ajudes públiques i no restringint-ho a una sola comercialitzadora central. També fa falta evitar formes assistencialistes.
• Considerar la rehabilitació dels habitatges (de manera comunitària des de la comunitat): Promovent auditories energètiques, impulsant la rehabilitació com a organisme i erigint-se com a cooperativa per a la rehabilitació, amb finançament col·lectiu i espais d’assessorament i acompanyament.
• Empoderar a la ciutadania per a implicar-la en les solucions: A través d’activitats formatives, formació unidireccional de persones expertes a persones passives o fins i tot víctimes, i creant espais de confiança amb suport mutu.

Taula rodona

L’espai de debat, moderat pel consultor energètic Paco Jofra, ha comptat amb la participació de Pau Pañella (Agència d’energia d’Osona), Sergi Delgado (S4A), Neus Miró (cooperativa FITES) i Gaia (BATEC). Aquesta última, coordinadora de Batec i sòcia fundadora de la comunitat energètica de la Bordeta, ha volgut destacar les grans línies que han fet possible la posada en marxa de la comunitat energètica en qüestió:

• Comunitat ciutadana impulsada per entitats del barri.
• Suport de l’ajuntament.
• A falta de model de comunitats. Treballant amb l’agència de l’Energia de BCN.
• Objectius de decréixer energèticament, rehabilitació, eficiència vinculat amb generació renovable elèctrica i tèrmica, i mobilitat compartida.
• Reduir la vulnerabilitat al barri com a principal objectiu.
• Dret a vot per totes les sòcies.

De la seva banda, Neus Miró, de la cooperativa FITES Terres de l’Ebre, ha parlat dels serveis d’acompanyament i de com d’essencials són per evitar reproduir patrons els espais d’escolta activa a les persones vulnerabilitzades pel sistema. Des del seu projecte, ha explicat, es posen al centre les persones en situacions vulnerables i es prioritza l’escolta la ciutadania i als grups tècnics.

Sergi Delgado, agència de l’Energia de Barcelona, ha detallat com funciona el projecte europeu en el qual està inmers, el Sun4All. Una iniciativa per a portar energia solar allà on hi ha més dificultat. Segons s’espera durant el segon any del projecte, es vol replicar el model a persones que entren a viure a l’edifici en qüestió, i també es vol afegir persones del voltant per tal de poder constituir-ho com a comunitat energètica.

Pau Pañella, de l’Agència de l’Energia d’Osona, ha parlat sobre com caldria involucrar la ciutadania en la transició energètica. Per a fer-ho, cal promoure programes d’impuls a les comunitats energètiques amb difusió i divulgació d’entrada. Actualment hi ha 21 comunitats energètiques a Osona (23 municipis), pel que el 94% de la població d’Osona ja té comunitat energètica al seu municipi. Des d’aquí, s’ha creat la cooperativa de segon grau (osona energia cooperativa) que pretén assegurar la viabilitat econòmica de les comunitats energètiques a llarg termini.

Dinàmica: Reptes

Un dels moments més emocionants de la jornada ha estat el relacionat amb la dinàmica conduïda per Alba del Campo, experta en energia i tècnica del projecte EPAH. Una sessió per a crear grups i posar en pràctica tot l’analitzat fins al moment. En un total de 5 grups, els assistents al Fòrum de l’Energia Sostenible van poder debatre sobre propostes i reptes per al desplegament de les comunitats energètiques.

Descarrega’t les conclusions de la dinàmica