Els preus de l’energia a la Unió Europea no han fet més que escalar durant el 2021, a causa sobretot de la crisi relacionada amb la Covid-19. Però, a més, la guerra entre Rússia i Ucraïna ha afectat greument la distribució de gas procedent de Rússia, agreujant la crisi que s’aproximava. De fet, el parlament europeu va demanar als ciutadans que utilitzessin menys energia per equilibrar els mercats elèctrics. Però, n’hi ha prou en formar part d’una xarxa d’energia que sigui renovable i estigui més ben distribuïda?

El 2021, el preu de l’energia dels països de la UE va augmentar una mitjana del 25% a causa de la crisi de la COVID-19 i del comerç de CO₂. La invasió russa d’Ucraïna el 2022 ha afectat encara més els mercats energètics, provocant nous augments dels preus de l’energia i una forta preocupació sobre la capacitat de la Unió Europea per assegurar el seu subministrament energètic.

El gas, en el punt de mira

La distribució de gas podria considerar-se el principal problema, perquè està augmentant el preu de l’electricitat fins a una xifra mai registrada a la Unió Europea. De fet, ha arribat (de forma sorprenent) a increments de fins al 54% en només quatre mesos. El mercat elèctric marginalista afirma que el preu global de l’energia ve determinat per l’encariment de la tecnologia. Un fet que provoca que, en hores punta de consum, el gas es vegi inclòs en aquest paquet de tecnologies. A tot això se li suma que, ara mateix, el gas no és barat, perquè no ve de Rússia, ve de lluny, i utilitza tècniques contaminants (com el fracking) per a ser extret. Simplificant, es podria dir que si la Unió Europea importa gas car, produeix una electricitat encara més cara.

Aleshores, com es pot resoldre aquest problema? Actualment, s’han posat en marxa paquets de rebaixes fiscals, fet que suposa una mesura temporal. Però, a banda, el que es planteja és un enfocament econòmic clàssic: reduir el consum i augmentar l’oferta. És a dir, demanar als ciutadans que siguin més eficients i augmentin la producció d’energia local.

L’energia del futur és neta, local i distribuïda

La producció d’energia està relacionada amb la transició energètica, per la qual cosa no tindria sentit avui dia pensar a tornar a construir grans centrals de gas, carbó o nuclears. L’energia renovable del futur és neta, local i distribuïda. Per tant, la xarxa elèctrica s’ha d’alimentar d’altres plantes d’energia no gestionables, com ara l’eòlica o la solar. Sembla complicat de controlar, i és que, de fet, ho és. Però la pregunta important és: Serem capaços d’actuar amb prou rapidesa per produir tanta energia? Malauradament, les probabilitats juguen en contra de la UE, ja que el desplegament de les renovables es veu afectat per dues altres crisis: La relacionada amb l’escassetat de matèries primeres, i la que fa referència a la manca d’instal·ladors formats. És important doncs planificar i utilitzar aquests recursos de manera adequada.

En aquest context, la solució més lògica és l’eficiència energètica, perquè és la forma més assequible d’estalviar diners i energia. Sempre cal recordar que l’energia menys contaminant és la que no s’utilitza. Aquí s’apunten alguns consells en aquesta direcció perquè les usuàries puguin estalviar a casa:

• Si es té una tarifa dinàmica, canviar l’ús de l’energia a la tarifa fora-d’hores punta.
• Col·locar un programador a la caldera elèctrica per aprofitar l’energia solar o la tarifa fora de l’hora punta.
• Augmentar la temperatura de l’aigua quan els preus siguin baixos o quan el sistema fotovoltaic de casa produeixi més energia de la que s’utilitza a la llar.
• Considerar la inèrcia tèrmica de l’edifici en el qual es viu. Es pot escalfar/refrigerar durant les hores de tarifa baixa per així evitar els costos més elevats.
• Considerar la previsió meteorològica de la zona per conèixer la producció d’energia local.
• Emmagatzemar energia al vehicle elèctric per utilitzar-la més tard.
• Aïllar la casa o canviar la caldera antiga per una bomba de calor.

Coneixíeu aquests consells? Són difícils de seguir per les característiques de la vostra llar? I, el més important: Seria suficient aquest enfocament per tal de millorar els preus que paguem per l’electricitat?

La resposta és que no. Aquests consells no són suficients. En cas de ser-ho, segurament no estaríem escrivint aquest article. Tal com hem apuntat anteriorment, el mercat elèctric no depèn de la quantitat d’energia utilitzada. De fet, i més important, depèn del moment en el qual es fa servir l’energia. Així doncs, per què hauríem d’estalviar energia quan tenim un excés de producció eòlica a la nit que podríem estar emmagatzemant? O, quin sentit té produir molta energia solar si no estem a casa per fer-la servir?

El paradigma està canviant i estem passant de tecnologies gestionables basades en combustibles fòssils centralitzats a recursos energètics distribuïts no gestionables (DER, per les sigles en anglès de Distributed Energy Resources). El primer esquema es va dissenyar per satisfer totes les necessitats dels consumidors independentment del seu impacte ambiental. El segon, en canvi, està dissenyat per maximitzar l’ús de les energies renovables que, a més, es produeixen a escala local. Pot semblar complicat, però és el moment d’adaptar-nos, pel bé del planeta!

Demand Response (DR) i Flexibilitat

I aquí és on apareixen dos nous conceptes: Demand Response (DR) i Flexibilitat. Dos conceptes que van més enllà de l’eficiència energètica o la producció. Dos conceptes als quals s’hi suma l’element “temps”, que s’introdueix com a una nova dimensió a tenir en compte.

Podríem imaginar-nos aplicar tots els consells descrits anteriorment, però de manera automàtica i planificada? O, millor encara, cobrar o treure algun benefici quan els duem a terme a casa nostra? Ho creguem o no, aquest és el futur.

Demand Response permet als usuaris automatitzar i optimitzar la quantitat i el temps d’ús (TOU) de la seva energia. Per exemple, es pot optimitzar l’ús de la calefacció o dels electrodomèstics mitjançant un controlador senzill i econòmic, com ara un Raspberry Pi. D’aquesta manera s’aconseguiria el millor preu, així com la utilització de la màxima quantitat d’energia renovable possible i la descarbonització de la xarxa elèctrica. A més, es crea un nou avantatge pels usuaris residencials. Un avantatge que, fins ara, només estava disponible per a clients industrials: la flexibilitat. Això vol dir que un usuari residencial podria utilitzar o produir l’energia tenint en compte les necessitats del mercat elèctric o de la xarxa. Un concepte nou, bo per al medi ambient i molt rendible.

Així doncs, per què construir més cables elèctrics d’alta tensió si podem vendre directament la nostra energia solar al nostre veí? Per què no carregar automàticament el nostre cotxe elèctric quan la xarxa està sobrecarregada? Per què no ajudar a millorar la previsió de consum energètic? Tot això estalviaria molts diners a les persones interessades (stakeholders), agents que, a més, estan disposats a pagar per aquest canvi. Amb la flexibilitat, els usuaris estalviarien i guanyarien diners sense perdre el control del seu consum o comoditat. I això és un gran negoci.

I qui controla el sistema de Demand Response?

Aquí es planteja una de les qüestions més importants: Qui controla aquest Demand Response? No només tindrien el control les companyies privades, sinó que també el tindrien els usuaris. Com? A través de comunitats energètiques o cooperatives, convertint-se així en nous agents del mercat “agrupador” (recordeu aquest concepte, ja que en sentireu a parlar en un futur). D’aquesta manera, el sistema estaria centrat en l’usuari i podríem parlar d’un model inclusiu.

En conclusió, es pot assegurar que els usuaris sentiran a parlar de Demand Response i Flexibilitat. De fet, haurien de familiaritzar-se amb aquests conceptes i veure’ls com una gran oportunitat per garantir uns millors preus en electricitat, així com una millor forma de produir energia local i neta. Però tot això només s’aconseguirà mitjançant solucions innovadores centrades en quelcom més que els tradicionals enfocaments d’utilitzar i produir. El temps, com sempre, és or.