Comença el disseny de l’estratègia del projecte europeu RENOVERTY, que vol crear fulls de ruta que ajudin les famílies a rehabilitar energèticament casa seva.
L’inici coincideix precisament amb la confirmació per part de la Generalitat de l’ampliació del pressupost destinat a ajudar a aquelles famílies que vulguin rehabilitar energèticament en zones catalanes poc poblades.
I, tot i que encara està pendent de publicació al Butlletí Oficial de la Unió Europea que la convertirà en vigent, ja s’ha adoptat la nova Directiva d’Eficiència energètica en l’edificació.
Per elaborar una estratègia que serveixi com a full de ruta per abordar el procés de rehabilitació energètica en famílies que pateixen vulnerabilitat energètica cal dissenyar mesures que contemplin tot l’abast de les barreres. Per aquest motiu, des d’Ecoserveis i en el marc del projecte RENOVERTY, s’impulsa el primer cicle de co-disseny grupal per identificar barreres i possibles solucions que acompanyin a les famílies en el moment d’iniciar un projecte de rehabilitació energètica. En concret, el cicle de co-disseny que ara finalitza ha basat el seu anàlisi en un mostreig recopilat gràcies a una vintena d’auditories energètiques i en la creació de tres espais de treball, un amb ciutadania i dos més amb actors que poden estar relacionats amb el procés de rehabilitació energètica d’habitatges, ja sigui des de la vessant de l’administració local com de l’empresarial.
I, amb tot, les conclusions de l’estudi fet fins al moment són clares: tant per la vessant ciutadania com la vessant tècnica s’identifica un gran ventall de barreres que van més lligades a l’accés a la rehabilitació que no pas a la part més tècnica de la mateixa. És a dir, la gran barrera de la rehabilitació és tot allò previ al moment de formalitzar un projecte de rehabilitació energètica.
Primera barrera: l’econòmica
La gran barrera identificada en qualsevol de les activitats realitzades és l’econòmica. Afrontar les despeses associades a un projecte de rehabilitació és costós i, si s’hi sumant la inflació en els preus dels materials dels darrers temps, el greuge augmenta. La solució a aquesta barrera seria millorar l’accés al finançament i a les bonificacions fiscals. Tanmateix, ambdues han estat també categoritzades com a barreres en sí mateixes. Per una part, tot i tenir accés a subvencions, la família és qui ha d’avançar els diners. A més, les diferents ajudes són difícils de tramitar i sovint queden a l’espera per requeriments en la informació a aportar. I per si no és prou complex, la documentació a presentar pot variar entre un tipus d’ajuda o un altre, generant un embut entre la planificació de la rehabilitació i l’obra a realitzar.
Context i sector de la construcció
Aquesta acumulació de peticions pot agreujar la situació actual del sector de la construcció i del sector d’instal·ladors. Durant el co-disseny de l’estratègia, especialistes en projectes de rehabilitació han expressat que ambdós sectors estan quedant envellits i disposen de poc personal per a executar les obres. A més, l’ús d’uns materials o d’altres per a les obres requereixen d’un tipus de formació específica, cosa que representa una altre barrera si s’allarga massa el temps d’execució de l’obra si el personal format al final desisteix de procedir.
Accés a la informació
Així, si les barreres econòmiques i d’execució queden resoltes, entra en joc la capacitació cap a les famílies. Com arriba la informació sobre què és la rehabilitació energètica, quins beneficis porta associats, quines ajudes hi ha i a qui es poden dirigir són qüestions que cal abordar. Les administracions, les oficines de rehabilitació, les comunitats energètiques locals, els administradors de finques, els agents rehabilitadors… Tots ells són actors fonamentals per a l’empoderament en termes energètics. A més, s’ha de tenir en compte que encara que les famílies rebin aquesta informació i estiguin d’acord en voler rehabilitar els seus habitatges, la majoria d’elles viuen de lloguer o en comunitats de veïns, on fa falta certa mediació, o bé amb la propietat o bé amb la resta de la comunitat. En alguns casos, i sobre tot si contemplem aquells habitatges multi-familiars, ni tan sols existeix una comunitat de propietaris consolidada o la figura d’un administrador de finques. Per tot això, l’estudi considera essencial que existeixi una figura “mediadora” que pugui oferir acompanyament durant tot aquest procés.
Barreres i solucions identificades a la rehabilitació energètica d’habitatges amb vulnerabilitat energètica
Durant la co-creació amb ciutadania es va explicar com funciona una rehabilitació energètica, quins són els passos a seguir i quines ajudes econòmiques actuals hi ha. Amb tot, es va demanar a les participants que compartissin quines dificultats identificaven quan es plantejaven iniciar aquest procés i quines possibles solucions. Resultats ciutadania:
Barreres:
• Prioritzar la rehabilitació per conservació en comptes d’aplicar criteris d’eficiència energètica
• Restriccions per part d’urbanisme
• Com arriba la informació a ciutadania dels beneficis associats
• Bretxa digital
• Administració pública distant
• Falta de coneixements en cultura energètica
• Famílies tenen altres prioritats
• Falta de finançament
• Falta model de negoci en rehabilitació col·lectiva
• Tramitació d’ajudes molt complexa
• Moltes famílies estan de lloguer, qui ha de rehabilitar i com afecta al preu del lloguer?
Solucions:
• Millorar la difusió / informació
• Buscar sinergies amb associacions / cooperatives per desbloquejar l’accés a la informació
• Facilitar els tràmits administratius associats
• Augmentar les deduccions en l’IRPF
• Creació d’oficines de rehabilitació amb mirada social
• Crear la figura de mediador/a dins les comunitats energètiques per fer acompanyament a les famílies
• Crear un fòrum o espai de debat per compartir les experiències
Per a les sessions amb actors que participen al procés de rehabilitació energètica s’ha partit de les dades recollides gràcies al mostreig d’auditories, on hem identificat moltes tipologies d’unitat familiar i diferents característiques que poden o no compartir d’accés a l’habitatge. Després d’analitzar els diferents escenaris dins els espais de participació, s’ha treballat en desglossar els diferents passos a seguir quan s’inicia un procés de rehabilitació energètica per identificar barreres i la seva transversalitat en vers les famílies.
Barreres:
• Econòmica
• Accés a les ajudes
• Gestions feixugues i complicades
• Desinformació en cultura energètica
• Desconfiança: s’exigeix molt i en poc temps; temporalitat de les ajudes
• Detecten falta d’interès al no tenir un benefici a curt termini
• Dificultats per arribar a acords en comunitats de veïns/es
• Falta una figura que faci acompanyament a les famílies
• Falta de comunicació entre actors que participen al procés (administració, empreses, administradors de finques, etc)
• Sector empresarial d’instal·ladors i construcció amb pocs treballadors
Les barreres s’han agrupat en paraigües de temes per tal de treballar en buscar-hi solucions: Capacitat econòmica, accés i tràmits a subvencions, desconeixement i desconfiança en el sector energètic, retorns d’inversió poc atractius, sector envellit, baixa coordinació entre actors, manca d’acompanyament a les famílies, acords entre propietat i llogater i acords entre comunitats de veïns.
Tot i que s’ha insistit molt en què la principal barrera i la que s’ha de treballar més a fons per poder seguir amb la resta de mesures és l’econòmica, a continuació es llista les idees obtingudes fins ara que serviran com a base per al disseny del full de ruta:
• Capacitat econòmica:
o Fiscalitat creuada
o Notació registral per a gent gran
o Finançament i promoció administració local
o Quotes per evitar grans inversions
• Accés i tràmits a subvencions:
o Bestreta social
o Establir criteris d’impacte social i ambiental
o Afegir l’enfoc rural
o Més difusió sobre criteris i condicions de les subvencions a través d’oficines de rehabilitació
o Simplificació dels tràmits
• Desconeixement i desconfiança en el sector energètic:
o Compartir casos d’èxit per generar efecte dominó
o Oficines comarcals, grups d’acció local, comunitats energètiques com a mediadores i generadores de confiança
o Més sensibilització
o Enfortir la xarxa de les comunitats per promoure la rehabilitació
• Retorns d’inversió poc atractius:
o Préstecs pont de les empreses (que només s’hagi de pagar la part que no cobreix la subvenció i que sigui l’empresa qui esperi a què arribin els diners)
• Sector envellit:
o Plans d’inserció
o Formació d’instal·ladors
• Baixa coordinació entre actors:
o Taules d’habitatge liderades dels grups d’acció local
o Jornades d’intercanvi de coneixement i estat del sector
• Manca d’acompanyament a les famílies:
o Incorporar la figura de l’agent rehabilitador
o Estudiar / mapejar el parc d’habitatges per conèixer les necessitats de la rehabilitació i poder prioritzar i acompanyar
• Acords entre propietat i lloguer:
o Foment models de lloguer amb rehabilitació (exemple masoveria urbana)
o Preu de lloguer lligat al certificat energètic
o Habitatge en cessió d’ús amb mediació pública
• Acords entre comunitats de veïns:
o Figura mediadora; agent rehabilitador
Addicionalment i per reforçar la diagnosi de barreres i solucions Ecoserveis va participar a la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible. Durant la jornada vam tenir l’oportunitat de conversar tant amb ciutadania interessada en la rehabilitació energètica com diferents actors rellevants en el procés. A continuació, barreres i oportunitats identificades a la FECS:
Barreres:
• Desinformació i falta de confiança
• Organització entre veïnes i com convèncer-los per pagar
• Inflació i increment del preu dels materials encareixen molt les accions de rehabilitació
• Inversió inicial molt elevada
• La gent de lloguer no demana serveis de rehabilitació
• Manca de cultura del manteniment
• Construcció BPO molt deficient
• Manca de bestretes o mecanismes esco
• Nexe entre el món tècnic i el social inexistent
• Manca formativa dels professionals
• Manca de confiança en l’administració en les resolucions dels tràmits
Solucions:
• Figura mediadora per fer acompanyament integral a les famílies
• Reforçar la formació de les instal·ladores i constructores
• Els Ajuntaments podrien tenir una bústia per rebre queixes / peticions de ciutadania
• Mecanismes financers innovadors amb pagaments fraccionats o préstecs tous
• Capacitació a les comunitats de veïns alhora de prendre decisions
• Reduir les barreres burocràtiques, simplificació dels processos
• Oficines d’acompanyament per part de l’administració
• Llistar professionals qualificats i recomanats
• Regularització de la tinença de lloguer en quan a la rehabilitació
• Cooperativisme en el sector de la construcció i integració de la mirada social
• Falta de referents en els mitjans públics
Més informació sobre el projecte RENOVERTY en aquest enllaç.
* Co-funded by the European Union under project ID 101077033. Views and opinions expressed are however those of the author(s) only and do not necessarily reflect those of the European Union or CINEA. Neither the European Union nor the granting authority can be held responsible for them.
