Sobirania energètica, dret a l’energia i energies renovables

L’ús i l’accés a l’energia estan directament relacionats amb el benestar de les persones. Una vida digna implica poder escalfar-se, il·luminar-se, cuinar, conservar els aliments, o tenir accés a aigua calenta, de manera que l’energia constitueix una necessitat bàsica per a tothom. A nivell col·lectiu, l’accés a serveis energètics

assequibles i sostenibles és essencial per l’autonomia d’una comunitat, i és un element clau per reduir la pobresa i millorar l’educació, la salut, la sostenibilitat ambiental, l’economia, i poder gaudir d’un medi ambient sa.

No obstant, l’accés als serveis energètics segueix estant subjecte a les capacitats econòmiques individuals i col·lectives, de manera que existeixen grans asimetries entre països i població rica i països i segments de població empobrida. A més, el model energètic més estès està basat en la producció centralitzada d’energia i al consum de recursos fòssils (i subjectes a propietat).

Fins ara, les polítiques energètiques s’han regit fonamentalment per consideracions purament econòmiques, ignorant que l’energia té una important dimensió social. Aquest fet està agreujant en molts casos la pobresa de persones i comunitats, augmentant les desigualtats, i tenint una repercussió directa

en la satisfacció de diversos drets. L’accés i l’ús sostenible de l’energia és un requisit previ per al dret a una alimentació adequada (conservació i cuina dels aliments), el dret a un habitatge digne (condicions confortables de temperatura i il·luminació), el dret a la salut (condicions de seguretat ambiental en de les llars i els llocs de treball), el dret al desenvolupament (impuls de l’economia), el dret a un medi ambient sa i els drets de les generacions futures. En aquest sentit, un model basat en fonts d’energia renovables contribuiria a la democratització i a la sobirania energètica de les comunitats, pel fet que fomenten la descentralització de la producció i es sustenten en recursos que són de lliure accés a qualsevol persona.

Mentre que drets com l’accés a l’aigua han estat àmpliament debatuts i acceptats, el dret a l’energia segueix sent ignorat, malgrat que constitueix un bé social i estratègic imprescindible per a l’emancipació i autonomia dels pobles.