Sovint, quan expliquem la factura d’electricitat als nostres tallers divulgatius, hi ha sorpresa entre els participants en saber que, a més de l’IVA, a les factures es paga un altre impost, el de l’electricitat.
Fumar, adquirir gasolina, beure alcohol o utilitzar l’electricitat són activitats gravades mitjançant el que s’anomenen impostos especials. En principi, es justifica aquesta imposició per garantir l’ús racional dels recursos naturals -d’una banda- i per protegir la salut de les persones -per l’altra-. La Llei 38/1992 desenvolupa aquestes taxes.
Analitzarem diferents elements de l’anomenat impost sobre l’electricitat:
Fins 2015 va ser un impost especial de fabricació que gravava també, de forma incorrecta, el terme de potència: Corregit per la Llei 8/2014
L’impost de l’electricitat es va incorporar als impostos especials de fabricació (Llei 66/1997) que gravava els béns fabricats. Ara bé, s’aplicava tant al terme de potència com al d’energia? Quan posem gasolina al cotxe, paguem un impost relacionat amb el nombre de litres de carburant, però no per les instal·lacions de la gasolinera. També quan bevem cervesa, paguem aquest impost especial pel volum total de beguda fabricada, però no per la maquinària.
Seguint aquesta lògica, l’impost de l’electricitat no hauria de gravar només l’energia generada? El terme de potència no és un bé fabricat, per la qual cosa és incomprensible que sigui gravat també per aquest impost.
Per sort, el nou impost especial sobre l’electricitat deixa de configurar-se com un impost sobre la fabricació, per passar a ser un impost que grava el subministrament d’energia elèctrica per al seu ús o bé el seu ús pels productors d’aquella electricitat generada per ells mateixos.
IVA sobre l’impost de l’electricitat? Injust però legal
Doncs sí, encara que sembli estrany, a més de l’impost d’electricitat, paguem l’IVA del mateix; el que vindria a ser una “doble imposició”. Evidentment no és just, però és legal. La concepció que “no es poden pagar impostos sobre impostos” és moralment justificable, però legalment incorrecta ja que l’article 78.1.4 de la Llei 37/1992 d’IVA ho permet:
“Els tributs i gravàmens de qualsevol classe que recaiguin sobre les mateixes operacions gravades, excepte el mateix impost sobre el valor afegit. El que disposa aquest número comprendrà els impostos especials que s’exigeixin en relació amb els béns que siguin objecte de les operacions gravades, amb excepció de l’impost especial sobre determinats mitjans de transport.“.
Perquè us en feu una idea, el 2017 es van recaptar 1.400 milions [1] de € en concepte d’impost d’electricitat i més 270 milions en concepte d’IVA per aquest impost.
Fixeu-vos en una factura d’electricitat. Quina és la base imposable d’aquest impost?
L’impost sobre l’electricitat es va crear arran de la necessitat de compensar el recàrrec que es pagava anteriorment en la factura en concepte d’ajudes a la mineria del carbó. La UE va obligar a Espanya a modificar el sistema de finançament de la mineria del carbó i a treure aquest recàrrec de 4,864% de la tarifa elèctrica.
Es va decidir llavors que l’import equivalent es recaptaria mitjançant impost de l’electricitat i, perquè representés el mateix percentatge que abans, la base imposable de l’impost està constituïda pel resultat de multiplicar el 4,864 pel factor 1,05113 que ve de la següent equació: (100/100-4,864).
Això es justifica en la decisió d’aconseguir la mateixa quota que s’obtenia quan el recàrrec s’incloïa dins de la tarifa. Per entendre’ns: tot i que el destí directe de la recaptació per aquest import sigui un altre, es va crear per compensar les ajudes que es donaven fins a aquest moment al sector del carbó.
Amb el nou impost d’electricitat el tipus impositiu ja es corregeix l’5,11269632% i encara que ja no es referència al carbó, segueix mantenint aquest percentatge. No hauria d’ajustar el tipus als nous objectius?
A què es destina la recaptació d’aquest impost?
Actualment, aquest tribut està cedit al 100% a les comunitats autònomes per finançar l’educació, sanitat, serveis socials, etc. Així, els 1.400 milions d’euros recaptats en 2017 es van transferir a les comunitats autònomes.
Impost de l’electricitat i pobresa energètica
Com a última reflexió, no per això menys important: si, com diu la llei, la imposició d’impostos especials es justifica per la necessitat de garantir la utilització racional dels recursos naturals i la protecció de la salut de les persones, no s’hauria de destinar part d’aquests recursos a donar resposta a un problema com la pobresa energètica amb afectacions directes sobre la salut de les persones?
Referències
- https://www.agenciatributaria.es/static_files/AEAT/Aduanas/Contenidos_Privados/Impuestos_especiales/estudio_relativo_2015/6_ELECTR.pdf
- Informe anual de recaudación tributaria. AEAT https://www.agenciatributaria.es/static_files/AEAT/Estudios/Estadisticas/Informes_Estadisticos/Informes_Anuales_de_Recaudacion_Tributaria/Ejercicio_2017/IART17.pdf
- http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/tributs/els_tributs_de_la_generalitat/competencies_autonomiques/
- http://www.boe.es/legislacion/codigos/abrir_pdf.php?fich=063_Impuestos_especiales.pdf
- Ley 28/2014, de 27 de noviembre, por la que se modifican la Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido, la Ley 20/1991, de 7 de junio, de modificación de los aspectos fiscales del Régimen Económico Fiscal de Canarias, la Ley 38/1992, de 28 de diciembre, de Impuestos Especiales, y la Ley 16/2013, de 29 de octubre, por la que se establecen determinadas medidas en materia de fiscalidad medioambiental y se adoptan otras medidas tributarias y financieras.