Es posa de manifest la manca de polítiques públiques que adrecin la intersecció entre discapacitat i pobresa energètica. Hi ha la necessitat d’una participació del col·lectiu en l’elaboració de polítiques i la col·laboració intersectorial entre administració pública, organitzacions que treballen amb persones amb discapacitat i ciutadania.
Una realitat poc visibilitzada: la connexió entre discapacitat i pobresa energètica
El projecte ASSERT, cofinançat pel programa europeu LIFE, en el que participa Ecoserveis, ha realitzat una exploració qualitativa de la relació entre pobresa energètica i discapacitat a través d’entrevistes a actors clau als quatre països on s’està implementant el projecte ASSERT. A Espanya, es van entrevistar diversos actors rellevants de l’àmbit de l’energia i la discapacitat amb l’objectiu d’estudiar l’existència o absència de polítiques específiques pel que fa a la connexió entre discapacitat i pobresa energètica. Les persones entrevistades incloïen professionals o representants d’organitzacions de persones amb discapacitat, sindicats, administracions públiques i altres entitats tant a escala local com regional i estatal.
L’expertesa sobre discapacitat i pobresa energètica va ajudar a posar sobre la taula l’escenari actual pel que fa a l’elaboració de polítiques, els indicadors existents, la participació política de les persones amb discapacitat, les bones pràctiques i les estratègies futures que s’haurien d’adoptar per abordar la pobresa energètica a les llars amb discapacitat.
Gràcies a les 12 entrevistes realitzades, les principals conclusions es detallen a continuació.
En general, s’afirma a l’estudi que les polítiques que aborden la intersecció entre discapacitat i pobresa energètica són escasses o fins i tot inexistents. De fet, la recollida de dades per avaluar aquesta relació és fragmentada i incompleta, en alguns casos informal, i hi ha una manca de polítiques específiques per a persones amb discapacitat dins de l’àmbit de la pobresa energètica.
Alguns marcs legals ofereixen proteccions indirectes, com la Llei 24/2015 a Catalunya o el bo social per l’electricitat. Les polítiques dirigides a col·lectius vulnerables, de forma més àmplia, també sovint beneficien de manera indirecta les persones amb discapacitat. Pel que fa a les ajudes disponibles per a la discapacitat, molts dels criteris utilitzats es basen en els ingressos, fet que, a part de limitar les ajudes, fa que no es reflecteixi adequadament els costos reals associats a la discapacitat.
Cap a polítiques més inclusives
- El bo social es reconeix com un element destacat, ja que té un llindar d’ingressos més alts a l’hora de donar l’ajuda a les llars amb persones amb discapacitat. Tot i així, seria interessant implementar tarifes socials energètiques específiques per a persones amb discapacitat, oferir auditories energètiques gratuïtes i accés als suports per la rehabilitació energètica.
- El sector públic acostuma a finançar i administrar les ajudes per a la pobresa energètica, mentre que el tercer sector té un paper clau en la incidència política i la prestació del servei. La implicació del sector privat és molt limitada. Per això, enfortir la coordinació intersectorial, promoure pressupostos participatius i una presa de decisions descentralitzada (i que inclogui a les persones amb discapacitat, d’acord amb l’Article 29 de Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat) és clau per tal d’abordar la pobresa energètica a les llars amb discapacitat.
- Per tal de fomentar l’accés a les ajudes i oferir el coneixement necessari, és important crear òrgans de governança inclusius i oferir formacions especialitzades al personal que treballa amb persones amb discapacitat. De la mateixa manera, existeixen importants desigualtats geogràfiques en els serveis i infraestructures existents. Una bona pràctica, per exemple, són els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) de Barcelona.
Aquestes entrevistes van posar de manifest la manca de polítiques públiques que adrecin la intersecció entre discapacitat i pobresa energètica, tot reconeixent la necessitat d’una participació del col·lectiu en l’elaboració de polítiques i la col·laboració intersectorial entre administració pública, organitzacions que treballen amb persones amb discapacitat i ciutadania.
Les poques ajudes disponibles són limitades i varien en funció del territori, així com les bones pràctiques existents. Tanmateix, el projecte ASSERT, gràcies a l’oportunitat d’obrir aquests diàlegs, estableix una base robusta per impulsar accions amb un gran potencial per transformar les polítiques locals, regionals, estatals i europees.
