Introducció als Manuals del Centre d’Assessorament sobre Pobresa Energètica (Energy Poverty Advisory Hub)
La pobresa energètica és, cada vegada més, una realitat palpable a la Unió Europea (UE), on moltes llars tenen dificultats per escalfar o refredar els seus habitatges o per pagar les seves factures energètiques. La inevitable transició en curs dels nostres sistemes energètics afecta tots els nivells de la societat, per la qual cosa és vital tenir cada vegada més en compte els grups més vulnerables i donar suport a la població menys resilient per garantir així que la ciutadania europea es beneficiï de la transició energètica.
Aquests textos són una sèrie de guies pràctiques per a governs locals i professionals, destinades a garantir que les dimensions socials de la transició energètica local s’abordin de manera eficient. Aquesta sèrie consta de la introducció actual (publicada originalment en anglès i traduïda aquí) y de tres manuales temáticos centrados en las fases identificadas y dirigidos a los gobiernos locales que buscan abordar la pobreza energética. i de tres manuals temàtics centrats en les fases identificades i adreçats als governs locals que volen abordar la pobresa energètica. Es preveu que aquests darrers manuals es publiquin durant el 2023.
Les tres fases identificades són:
1) Avaluació de la pobresa energètica a nivell local (Diagnòstic).
2) Desenvolupament d’un pla documentat (Planificació).
3) Execució d’un projecte de pobresa energètica d’alt impacte (Implementació).
Aquesta introducció estableix el marc comú dels tres manuals. En concret, presenta el concepte de pobresa energètica i els diferents enfocaments que poden ser útils per obtenir una visió general de la pobresa energètica en l’àmbit local, així com una primera introducció a la metodologia per abordar la pobresa energètica. Cada manual se centra en una de les tres fases principals i proporciona informació pràctica addicional i eines concretes per aplicar-les. Els manuals s’han dissenyat a partir d’experiències i dades recopilades al llarg del temps, s’inspiren en diferents contextos geogràfics i es complementen amb material addicional elaborat pel Centre d’Assessorament sobre Pobresa Energètica de la UE (EPAH, per les seves sigles en anglès).
Tot i que les realitats de la pobresa energètica local difereixen d’un lloc a un altre, els passos pràctics detallats en els manuals pretenen proporcionar un marc global que es pugui aplicar en diversos contextos geogràfics, culturals i econòmics. El nucli de la metodologia es pot adaptar a cada context perquè el conjunt d’accions pugui mitigar la pobresa energètica existent i/o evitar que augmenti als municipis que ja hagin fet els primers passos cap a la transició energètica.
1.- La pobresa energètica a nivell local
La pobresa energètica és un repte complex i multifacètic. Habitualment es defineix com la incapacitat de les llars per cobrir les seves necessitats energètiques, i està causada per una combinació de múltiples factors. Com que les causes de la pobresa energètica poden ser moltes, això significa que no existeix un únic tipus ni una única causa al darrere de la pobresa energètica, de manera que la seva naturalesa pot variar, fins i tot dins d’un mateix àmbit local.
Així doncs, pot ser una situació amb talls de subministrament constants durant períodes prolongats (cosa que crea la impossibilitat d’accedir a l’energia per complet), però també es pot presentar com un conjunt de condicions en què les famílies no poden escalfar/refredar adequadament els seus habitatges o proporcionar d’altres serveis energètics necessaris per a la vida.
La pobresa energètica es produeix a escala domèstica, fet que dificulta identificar i quantificar adequadament el seu efecte dispersiu. Per facilitar-ne la comprensió, es pot entendre com una combinació de factors contextuals i personals.
Els factors contextuals fan referència a la ubicació geogràfica, el clima, el tipus d’habitatge, els equips de calefacció/refrigeració disponibles o els aspectes geopolítics més amplis que afecten els preus de l’energia. Els factors personals fan referència a l’edat, l’estat de salut o la composició de la llar, així com a altres elements socioeconòmics que poden agreujar la situació.
Els efectes de la pobresa energètica també són múltiples. Hi ha conseqüències sobre la salut i el benestar de les persones. Així, les temperatures interiors extremes estan relacionades amb l’agreujament de malalties respiratòries i cardiovasculars, els cops de calor o les morts per excés de fred o de calor. En situacions de pobresa energètica, els menors es poden veure afectats per resultats educatius particularment baixos o per un major absentisme escolar, així com desenvolupar amb més freqüència malalties relacionades amb una exposició primerenca a baixes temperatures i presentar un menor benestar social i emocional. La pobresa energètica també està interconnectada amb el canvi climàtic i altres reptes ambientals.
Abordar la pobresa energètica podria generar múltiples beneficis, com ara un major confort a l’interior dels habitatges i un millor benestar personal, una reducció de la despesa pública en salut, uns nivells més alts d’èxit educatiu, desenvolupament econòmic i una reducció de les emissions de carboni.
Els factors que influeixen en la pobresa energètica i els seus impactes són especialment visibles a escala domèstica. Per aquest motiu, els governs locals són les institucions més fiables per establir una connexió amb la ciutadania, una relació que avui és essencial si es vol abordar de manera efectiva aquesta prioritat sociotècnica.
Aleshores, ¿com comencem a digerir aquest repte complex i creixent? Pas a pas.
Com en un trencaclosques, cada peça ajuda a construir una imatge més àmplia. En els capítols següents presentarem tres perspectives diferents que posen en relleu elements específics de la pobresa energètica.
En primer lloc, presentarem les principals causes de la pobresa energètica; després abordarem el concepte multifacètic de vulnerabilitat, centrant-nos en els factors humans i temporals; i, finalment, tractarem els tipus d’informació sobre pobresa energètica que poden contribuir a la fase de diagnòstic.
1.1 – Tres causes principals de la pobresa energètica
La complexitat que comporten les causes de la pobresa energètica requereix una anàlisi profunda, matisada i molt detallada del problema. Tanmateix, per comprendre millor aquest repte, és possible centrar-se en un enfocament simplificat basat en les tres causes més habitualment identificades: uns nivells d’ingressos baixos, una baixa eficiència energètica de la llar i un baix rendiment energètic dels edificis i, finalment, uns preus de l’energia molt elevats.
Els baixos ingressos tenen una relació directa amb la pobresa energètica, però el baix rendiment energètic dels edificis, els tipus de combustibles i l’eficiència energètica dels equips utilitzats també hi tenen un paper important. Els habitatges i els electrodomèstics de baixa qualitat influeixen en la quantitat d’energia necessària per garantir unes condicions de vida còmodes i saludables a la llar. La ciutadania que viu en habitatges energèticament ineficients necessita consumir més energia per mantenir el mateix nivell de confort tèrmic. Però, a més a més, potser que sovint les persones residents tinguin opcions limitades per millorar l’eficiència energètica del seu habitatge, especialment quan viuen de lloguer o només es poden permetre el luxe de tenir o adquirir habitatges de baixa qualitat (a causa dels preus elevats de l’habitatge combinats amb uns ingressos baixos).
L’efecte dels baixos ingressos sobre la pobresa energètica és clar i mostra que una de les principals causes de la pobresa energètica és la pobresa en el sentit financer. Els baixos ingressos poden ser deguts a salaris baixos, inseguretat laboral, atur, baixa protecció social o una combinació de tots aquests factors. En aquest sentit, sovint s’observa la vulnerabilitat inherent a la monoparentalitat, la discapacitat o la vellesa.
Els preus elevats de l’energia afecten clarament la capacitat d’accedir a una quantitat suficient d’energia que garanteixi el benestar. La despesa energètica de cada llar està relacionada amb les necessitats específiques, i això afecta especialment les persones vulnerables que presenten necessitats especials, ja que tenen menys resiliència davant la fluctuació dels preus. En definitiva, els preus de l’energia es veuen afectats per factors geopolítics i econòmics, però també per les polítiques i mesures relatives al canvi climàtic.
La manera com aquestes causes principals s’interconnecten entre elles varia considerablement d’un context a un altre, fins i tot a escales espacials petites (de vegades, fins i tot dins de la mateixa ciutat, barri o edifici). A més, les causes estan clarament influïdes per sistemes sociopolítics i tècnics a gran escala i per esdeveniments naturals, tal com ja s’ha esmentat en el paràgraf anterior d’aquest article. Depenent del context geogràfic, determinats elements poden tenir un paper més decisiu i exposar de manera més visible la vulnerabilitat general de la població, per la qual cosa requereixen una atenció més urgent i una resposta més immediata. Aquestes tres causes principals són especialment útils quan es busquen les causes de la pobresa energètica o les causes que expliquen l’augment de la vulnerabilitat de les llars europees.
Si ho materialitzem amb un exemple concret, podríem exposar la possibilitat que una persona perdi la feina. Això es tradueix en una reducció dels ingressos d’aquesta llar i, posteriorment, en una reducció de les despeses, incloses les relacionades amb l’energia. En aquest cas, la pobresa energètica ha estat causada (o agreujada) per la pèrdua d’un lloc de treball i es podria superar si la persona usuària troba una feina nova.
1.2 – Els factors de vulnerabilitat
Les llars i les famílies són vulnerables a la pobresa energètica de maneres diferents. La vulnerabilitat és situacional i pot estar determinada per molts factors (interns i externs) que sovint es combinen i s’interrelacionen d’una manera que pot fer que el raonament no sigui intuïtiu. Per abordar aquest tema, a continuació es presenten cinc macroàrees de vulnerabilitat que poden ajudar-nos a comprendre quins factors poden fer-nos més vulnerables a la pobresa energètica. Aquests punts també servirien com a guia sobre on buscar com es distribueix la pobresa energètica entre la ciutadania. Les macroàrees no són exhaustives i, a l’hora de desenvolupar accions per abordar la pobresa energètica, també s’han de tenir en compte tots els factors locals addicionals que hi pugui haver.
- Factors sociodemogràfics: Parlem d’agrupacions de persones que presenten un major risc de pobresa energètica. Això podria incloure, per exemple, a les persones beneficiàries d’ajudes socials, a les persones llogateres d’habitatges socials, les persones que viuen en un habitatge de lloguer, les persones amb nivells d’estudis baixos o les minories ètniques.
- Composició de la llar: Es refereix a la composició de les llars que estan associades a un risc més elevat de pobresa energètica. Aquí parlaríem de famílies monoparentals, persones jubilades, famílies amb persones amb discapacitat o joves estudiants en pisos de lloguer.
- Salut: Es refereix a les llars que estan en risc de pobresa energètica. Per exemple, persones amb malalties que requereixen una atenció especial o persones amb malalties cardiovasculars, respiratòries o altres patologies que debiliten el sistema immunitari.
- Alfabetització energètica: Es refereix a les persones que no poden aprofitar els avenços tecnològics, econòmics o regulatoris vinculats a la transició energètica. Pot derivar d’una manca de consciència sobre el problema o d’un coneixement insuficient de les qüestions energètiques domèstiques. També inclouria la manca d’oportunitats financeres i una planificació energètica domèstica deficient.
- Cultural: Parlaríem de persones la cultura de les quals dificulta la seva percepció de la pobresa energètica i influeix en el seu comportament d’una manera que en dificulta l’abordatge. Per exemple, persones que subestimen el problema per una habituació històrica al fred o que tenen una preferència històrica i contextual per equips de baixa eficiència.
A més dels factors de vulnerabilitat descrits anteriorment, hi ha altres elements que poden incidir en l’augment de la pobresa energètica, com ara la tipologia del territori. La pobresa energètica pot diferir entre les àrees rurals i urbanes, i també en funció de si la família vulnerable és propietària de l’habitatge o viu de lloguer.
Aquests factors es produeixen amb freqüència i s’aborden a escala local, però, tot i ser un repte global, el canvi climàtic és un factor de vulnerabilitat important. Els fenòmens meteorològics extrems, com ara les onades de calor i les inundacions, representen un risc considerable per a tothom, però afecten principalment els membres menys resilients de la població.
Tots aquests factors s’han de considerar sempre com a factors canviants al llarg del temps. La situació social de la ciutadania canvia al llarg de la vida, ja sigui per decisions personals o per factors externs, igual que el nivell de vulnerabilitat i el risc de caure en situació de pobresa energètica.
1.3 – Tipus d’informació sobre la pobresa energètica
La pobresa energètica no sempre és fàcil d’identificar a escala local. El tema acostuma a ser sensible per a les persones afectades i cal fer una cerca exhaustiva i creuar informació per poder elaborar una diagnòstic local de pobresa energètica. En termes generals, la informació es pot dividir en dues categories o tipus generals:
‣ Pobresa energètica mesurable – informació objectiva
‣ Pobresa energètica percebuda – informació subjectiva
Ja hi ha una gran quantitat d’informació disponible, rellevant i accessible per a la seva anàlisi, però aquesta informació poques vegades s’analitza en conjunt. És per aquest motiu que es fa imprescindible intentar comparar i combinar la informació social i tècnica.
La pobresa energètica mesurable es pot donar quan recopilem i combinem informació quantificable, com ara estadístiques nacionals o regionals sobre el consum d’energia, els preus de l’energia, els nivells d’ingressos, el rendiment i l’eficiència energètica dels edificis, el consum d’electricitat de les llars a partir de dades mesurades o la despesa energètica de les factures d’energia.
Aquesta informació, amb algunes excepcions, es considera imparcial i, per tant, es classifica com a informació objectiva. Combinades, aquestes dades proporcionen informació numèrica que respon directament a preguntes com amb quina freqüència? Quants? Quant?
La pobresa energètica percebuda es refereix a valoracions subjectives més intangibles i personals, com ara el confort tèrmic i la qualitat de vida al teu municipi. Per exemple, el confort tèrmic percebut pot ser diferent d’una persona a l’altra, tot i que el termòmetre indiqui el mateix valor. Per a algunes persones, una temperatura pot semblar confortable, mentre que per a d’altres pot resultar desagradable.
La pobresa energètica percebuda és, per tant, un tipus diferent que es pot identificar a través de l’experiència viscuda a les llars, utilitzant mètodes qualitatius com ara observacions, auditories i entrevistes. Aquesta informació és altament subjectiva i respon principalment a preguntes que comencen amb ¿Per què?
És possible utilitzar individualment els dos tipus de dades, però es perdrà la informació que sovint es pot revelar quan es busca tant la pobresa energètica mesurable com la percebuda. Un exemple concret podria ser una reducció inusual del consum d’energia per escalfar un habitatge, cosa que es pot considerar pobresa energètica oculta. Aquesta informació, per si sola, no és significativa a l’hora de determinar la presència de pobresa energètica. La reducció es pot deure a una millora de l’aïllament tèrmic, a preferències personals per temperatures interiors baixes, a l’acostumament a temperatures desagradables o al fet que la llar segueixi la lògica de prioritzar entre escalfar-se o menjar.
2.- Planificació d’accions per abordar la pobresa energètica – una metodologia circular
Sovint, la planificació d’accions segueix un enfocament circular que avança a mesura que millorem una situació determinada mitjançant noves activitats de suport. La pobresa energètica no n’és una excepció.
El diagnòstic local és el punt de partida ideal si es pretén dissenyar accions per abordar la pobresa energètica i pot oferir una comprensió de la realitat local actual. A continuació, la informació es pot utilitzar per crear un Pla Local de Clima Social, en què les accions concretes s’identifiquen, es planifiquen i estan preparades per a la seva implementació. Aquesta implementació conclourà amb una avaluació de l’impacte i un seguiment, seguits d’una nova ronda d’anàlisi, que formarà part d’un nou diagnòstic. La recopilació d’aquesta informació completa el cercle i constitueix l’inici d’un nou cicle d’acció, idealment millorat, i així successivament.
Les tres fases són clau per abordar amb èxit la pobresa energètica local i constitueixen el tema central dels tres manuals d’aquesta trilogia. Cada manual examinarà detalladament cadascuna de les fases i presentarà passos pràctics rellevants i exemples inspiradors que es poden seguir. Cada municipi es troba en una etapa diferent, de manera que és possible que un municipi concret ja hagi recorregut alguns dels passos i pugui passar directament a una etapa més avançada. Els manuals serveixen com una llista de verificació per assegurar que es garanteixen tots els punts de les tres fases.
2.1 – Diagnòstic
El diagnòstic és la primera fase del procés de disseny d’iniciatives locals sobre pobresa energètica. En general, consisteix a perfeccionar-ne la comprensió i estableix l’escenari per a la planificació d’accions. Inclou identificar la població en situació de pobresa energètica, avaluar el grau de vulnerabilitat al qual s’enfronta, localitzar la xarxa de suport de les parts interessades o actualitzar el diagnòstic amb avaluacions d’impacte d’un projecte ja implementat.
Els indicadors i les dades representen la pedra angular d’aquest procés. La fase de diagnòstic està inevitablement determinada per les dades disponibles i pels indicadors escollits per a cada municipi. La selecció de diferents enfocaments pot generar informació més diversa, per la qual cosa és important decidir amb cura com utilitzar aquesta fase per iniciar el procés. Els diferents enfocaments també poden requerir un nombre diferent de recursos. Sempre és important tenir en compte l’objectiu general i final, i calibrar acuradament els recursos invertits per obtenir cada resultat.
També és un exercici important per entendre millor els factors i comportaments que caracteritzen els grups vulnerables dins de cada municipi. La cerca d’informació rellevant es pot organitzar fent servir les tres causes principals de la pobresa energètica explicades anteriorment (baixos ingressos, eficiència energètica, preus de l’energia) i/o els tipus de pobresa energètica (mesurable, percebuda i oculta). El diagnòstic pretén representar els nivells de pobresa energètica en un moment específic en el temps i per a una àrea geogràfica específica. Les activitats clau en aquesta fase inclouen: recopilació de dades, selecció d’indicadors i mètriques, anàlisi de dades, interpretació i mapeig dels resultats.
En resum, quants més enfocaments diversos s’utilitzin per a identificar la pobresa energètica local de cada municipi més informació hi haurà disponible. Informació que garanteixi un Pla Local de Clima Social amb alt impacte en la següent fase. Es pot trobar informació més detallada en l’informe EPAH “Portar la recerca sobre la pobresa energètica a la pràctica local: Exploració d’anàlisi a escala subnacional”.
El resultat esperat de la fase de diagnòstic pot ser un document que inclogui un resum de la informació recopilada i una anàlisi de dades que pugui utilitzar-se com a punt de partida per a dissenyar un pla documentat.
2.2 – Planificació
Una vegada s’hagi identificat el “qui-com-on”, així com l’abast de la pobresa energètica en el municipi, s’estarà prou ben informat per a començar a integrar l’aspecte social del Pla Climàtic Local. És important fer això sense crear un pla de pobresa energètica aïllat, sinó amb un enfocament integrat en combinació amb els plans d’acció climàtica ja existents. Parlem, per exemple, del Pla d’Acció d’Energia i Clima Sostenibles (PAUS) o d’altres plans municipals similars. Per tant, s’ha d’analitzar la informació recopilada i integrar-la amb les dades existents sobre energia i clima provinents d’avaluacions externes i compromisos declarats (p. ex., qualitat de l’aire, emissions de GEI, risc d’inundacions, etc.).
La fase de planificació és el moment d’establir objectius orientats a l’acció a curt termini i definir les fites estratègiques d’erradicació a mitjà i llarg termini. Tot això, abans de començar a implementar el pla.
Establir una estratègia ajudarà a consolidar una planificació que pot implicar diferents activitats, com ara la formació de professionals, el suport als serveis socials, els punts d’assessorament, les reduccions d’impostos, etc.
Partir de la fase de diagnòstic ajudarà a definir objectius SMART (específics, mesurables, assolibles, rellevants i limitats en el temps) basats en les evidències recopilades.
Al final de la fase de planificació, l’element social ha d’estar clarament present i ser reconeixible en els plans existents, amb accions integrades de pobresa energètica planificades. El pla ja es pot considerar un Pla Local de Clima Social.
2.3 – Implementació
La fase d’implementació constitueix l’execució pròpiament dita del Pla Local de Clima Social. Aquesta és la fase en què conflueixen tots els esforços i el projecte «comença a prendre forma». Aquesta fase implica principalment desenvolupar activitats de gestió de projectes per garantir que les actuacions s’implementen amb èxit, dins del termini establert, amb una bona planificació del pressupost i amb la implicació de les parts interessades involucrades. Aquesta fase també comporta avaluar l’impacte de les accions en relació amb la mitigació de la pobresa energètica. Una avaluació de l’impacte de les activitats i els plans implementats ha d’incloure resultats positius i comentaris constructius per preparar el camí dels passos següents.
A partir de l’avaluació d’impacte, les fases de diagnòstic de la pobresa energètica local es poden actualitzar amb una visió renovada sobre com la situació ha estat modificada pel pla implementat.
Propers passos
Aquesta introducció a la pobresa energètica pretén establir un marc comú que pugui facilitar la navegació per les diferents fases. En els manuals següents, mostrarem cada fase de la metodologia circular i facilitarem informació pràctica sobre com abordar els diferents aspectes de la pobresa energètica.
Les realitats locals són diferents i les eines facilitades es poden utilitzar en un sentit més o menys ampli, tenint en compte les característiques de cada context. Convidem tots els ens locals a adaptar l’assessorament proporcionat i a desenvolupar la seva pròpia metodologia específica per a cada context local. En alguns casos, els passos recomanats ja s’han dut a terme, encara que no en l’ordre suggerit. En d’altres, l’activitat proposada es pot veure afectada per factors externs, com ara els recursos humans disponibles, el temps i/o el pressupost. El consell és utilitzar la idea d’aquesta introducció i els diferents passos com una guia i una llista de verificació a seguir, per tal d’intentar assolir un resultat final en cada pas, encara que sigui amb una intensitat diferent. La metodologia circular també té l’avantatge que fins i tot les accions petites i fàcils d’implementar constitueixen un pas endavant en el procés i, per tant, poden generar resultats positius que, posteriorment, es poden convertir en activitats de més envergadura.
Descarrega la Introducció en ainglès
*Pobresa energètica. Centre d’Assessorament 2021. Traducció al castellà realitzada per Ecoserveis.
L’Energy Poverty Advisory Hub és una iniciativa de la UE impulsada per la Comissió Europea. Aquest document ha estat preparat per a la Comissió Europea; tanmateix, reflecteix únicament els punts de vista dels autors, i la Comissió no es fa responsable de l’ús que es pugui fer de la informació que conté.
Projectes relacionats
Energy Poverty Advisory Hub (EPAH)
L’Energy Poverty Advisory Hub (EPAH) és la iniciativa principal de la UE encaminada a erradicar la pobresa energètica i accelerar la transició…
Punts d’Assessorament Energètic (PAE) a Barcelona
Els Punts d'Assessorament Energètic (PAE) ofereixen informació, formació, atenció i intervenció a persones en situació de pobresa energètica o vulnerabilitat energètica. Hi…
ENERGY POVERTY NEXUS
Empoderar els estats membres per combatre la pobresa energètica Energy Poverty Nexus té com a objectiu capacitar els estats membres per abordar…
