Un nou informe polític, elaborat pel projecte Energy Poverty Nexus, explica com està evolucionant la legislació de la UE sobre la pobresa energètica i què significa això a la pràctica per als Estats membres. A mesura que la pobresa energètica s’està convertint en un component estructural de l’agenda de transició energètica de la UE, les autoritats nacionals s’enfronten a responsabilitats creixents per garantir que la transició a l’energia neta sigui socialment justa i inclusiva.
La legislació recent de la UE introdueix obligacions més estrictes i explícites per identificar, protegir i donar suport a les llars en situació de pobresa energètica. L’augment dels preus de l’ energia, els edificis ineficients i l’ ampliació de la fixació de preus del carboni als edificis, han reforçat la necessitat d’una acció coordinada en energia, habitatge i política social. El repte avui ja no és la falta de regles, sinó com s’implementen aquestes regles sobre el terreny.
L’informe polític analitza com interactuen quatre instruments legislatius clau de la UE, la Directiva d’Eficiència Energètica, la Directiva sobre el Rendiment Energètic dels Edificis, el Fons Social per al Clima i la reforma del Disseny del Mercat Elèctric, per formar un marc coherent. Organitza aquest marc al voltant de quatre dimensions interconnectades que poden ajudar les autoritats estatals a entendre com abordar i combatre la pobresa energètica.
- Primer, definició i prioritat política: els Estats membres han d’ identificar les llars en situació de pobresa energètica i prioritzar-les en els Plans Nacionals d’Energia i Clima, Plans de Renovació d’Edificis i Plans Socials de Clima. La pobresa energètica ja no es tracta com un problema social marginal, sinó com un element estructural de la política energètica de la UE.
- Segon, protecció: el marc reforça les salvaguardes per a les llars en risc, incloent protecció contra talls d’electricitat, salvaguardes contra augments del lloguer i desnonaments després de renovacions, i mesures per esmorteir els impactes a curt termini en els preus. Aquestes proteccions tenen com a objectiu garantir que la transició no generi noves vulnerabilitats socials.
- Tercer, participació: la legislació de la UE exigeix ara la participació estructurada de la societat civil, actors socials, autoritats estatals i locals, i persones expertes en el disseny, execució i seguiment de polítiques. La participació és essencial per assegurar que les mesures reflecteixin realitats viscudes i arribin eficaçment als qui més ho necessiten.
- Finalment, finançament i suport: les normes d’inversió específiques sota les directives d’ eficiència energètica i edificis es combinen amb el Fons Social per al Clima, el primer instrument de finançament de la UE dedicat a abordar la pobresa energètica i de transport. Les eines d’entrega com els centres de venda integral i els intermediaris locals, juguen un paper crucial per convertir el finançament en un impacte real.
L’informe polític conclou amb recomanacions pràctiques per a les autoritats estatals, centrades en estructures de governança permanent coordinades, millor intercanvi de dades, accés simplificat al suport, i mesures de protecció fortes i exigibles. En implementar els requisits de la UE de manera coherent i estratègica, i amb el suport d’estructures de governança estables i una presa de decisions basada en l’ evidència, els Estats membres poden garantir que la transició a l’energia neta no només sigui ràpida, sinó també justa.
👉Llegeix l‘informe polític complet.
