La legislació europea ho estipula, però com ens en sortim a nivell legislatiu a Espanya?
El termini per incorporar la Directiva Europea d’Edificació 2010/31/UE (EPDB) a la legislació espanyola va expirar a finals de maig de 2026, però el nivell de compliment de la seva transposició a Espanya s’estima en un 60%.1 L’EPBD estableix múltiples requisits i demandes, incloent-hi l’assoliment d’un parc construït totalment descarbonitzat abans del 2050, mitjançant diferents instruments com ara plans nacionals de renovació d’edificis, la millora i actualització del sistema de Certificació de Rendiment Energètic de l‘Edifici (EEC), els estàndards d’Eficiència Mínima i els passaports energètics de l’edifici. Alguns d’ells estan més desenvolupats, com el Codi Tècnic d’Edificació i el Pla Nacional de Renovació d’Edificis. Altres, però, tenen llargues retards, com ara: el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques d’Edificis, la CEE, la base de dades d’edificis, la xarxa de finestretes úniques, els Estàndards Mínims d’Eficiència, el Passaport de Renovació o l’Indicador de Preparació Intel·ligent (SRI).
Més enllà de la regulació, què impedeix que els edificis es descarbonitzin?
La taxa global de renovació energètica a Espanya és extremadament baixa, entre vuit i deu vegades inferior a la dels països veïns. Tot i així, les taxes de renovacions profundes són lleugerament més altes (0,3% en comparació amb el 0,2% de mitjana a la UE). L’ecosistema de renovació energètica a Espanya es beneficia d’estructures institucionals sòlides, és a dir, d’un marc regulador clar (encara que amb retards) alineat amb les directives de la UE, però encara està limitat per barreres financeres, informatives, tècniques i socials:
- La regulació per si sola no és suficient per impulsar l’acció. L’estructura de governança multinivell complica la coordinació i la implementació, creant colls d’ampolla administratius que podrien alentir el ritme de la rehabilitació.
- L’alta taxa de propietat d’habitatge a Espanya (73,6% el 2024) no afavoreix les reformes, ja que una part considerable d’aquestes propietats estan subjectes a hipoteques (30,3%). A això s’hi afegeix l’augment dels costos de les llars i els ingressos mitjans relativament baixos, que limiten la flexibilitat financera dels propietaris.
- Hi ha una manca d’informació neutral i fiable per als propietaris. Molts residents desconeixen les subvencions disponibles, les opcions tècniques o els contractistes adequats; a més, la renovació energètica encara no és una prioritat social a Espanya.
- El model actual de rehabilitació energètica tendeix a ser reactiu, realitzat només quan els edificis requereixen intervencions integrals, en lloc de proactius com a part del manteniment rutinari. El passaport d’edificis se centra exclusivament en l’eficiència energètica, sense integrar conjuntament aspectes com l’accessibilitat, la seguretat o mesures de sostenibilitat més àmplies que serien més atractives per a l’usuari final. Això podria representar una oportunitat si les renovacions energètiques es poden integrar amb altres tipus de treballs d’edificació. Tanmateix, això requereix millorar les habilitats i l’experiència de la indústria de la construcció en renovació energètica, un àmbit que ja pateix una manca de professionals qualificats.
Així doncs, com aconseguirà Espanya descarbonitzar els edificis? Quines són les prioritats?
Abordar les barreres descrites anteriorment requereix un enfocament polític integral que combini instruments financers estables a llarg termini, simplificació administrativa, serveis d’assessorament i facilitació millorats, i la inversió en la formació de la ciutadania i de la força laboral. A llarg termini, això significa:
- Supervisar i avaluar l’eficàcia de les regulacions, ajustant les polítiques per reduir els colls d’ampolla burocràtics i incentivar renovacions proactives.
- Alinear els instruments financers amb objectius profunds de renovació, assegurant un suport constant tant per a habitatges ocupats pels propietaris com per a lloguers, tot abordant el dilema dels incentius dividits.
- Promoure un canvi cultural d’un model reactiu a un de renovació proactiva mitjançant:
- Accés a dades de mercat transparents, que permeten als propietaris planificar i prioritzar millores energètiques juntament amb altres tasques de manteniment.
- Formació contínua, educació, campanyes mediàtiques i projectes de demostració visibles, reconeixent que el canvi social és gradual i requereix un esforç sostingut
- La integració dels problemes d’edificis i la seva gestió regular, que afavorirà una demanda sostinguda i l’estabilitat del mercat.
- Ampliar el marc del passaport d’edificis per incloure mesures d’accessibilitat, seguretat i sostenibilitat, oferint orientació integral per a reformes d’alta qualitat i multidimensionals.
Fins i tot amb feina per davant, l’objectiu és clar i s’està traçant el camí per aconseguir la descarbonització dels edificis abans del 2050.
