Del 19 al 21 d’octubre, Barcelona i Bellaterra han accollit la Time Use Week 2026, una trobada internacional dedicada a les polítiques del temps i al dret al temps. Ecoserveis ens sumem a aquesta iniciativa compartint una pràctica que forma part de la nostra manera d’entendre el treball: l’aplicació permanent del nostre protocol de desconnexió digital.
Parlar del dret al temps també vol dir parlar de com ens relacionem amb la feina. El correu electrònic, la missatgeria instantània i les eines digitals ens permeten treballar amb més flexibilitat, però també poden desdibuixar la frontera entre el temps laboral i el personal.
Formalitzar una cultura que ja existia
Per això, desconnectar no hauria de dependre únicament de la decisió individual d’apagar l’ordinador o silenciar les notificacions. També necessita una organització de la feina que ho faci possible.
A Ecoserveis, el respecte pel temps de descans de les persones treballadores forma part des de fa anys de la cultura de l’entitat. El protocol de desconnexió digital ens ha permès formalitzar aquesta manera de treballar, establir criteris compartits i convertir-los en un compromís explícit de tota l’organització.
L’experiència des de la seva aprovació ha estat positiva, precisament perquè no parteix de zero. El protocol posa per escrit pràctiques que ja formaven part del dia a dia i reforça una idea fonamental: la desconnexió digital és un dret individual, però respectar-la és una responsabilitat col·lectiva.
Aquesta mirada també implica entendre la flexibilitat de manera responsable. Treballar en projectes pot requerir, puntualment, adaptar horaris o respondre a necessitats concretes. Però aquestes excepcions no han de convertir-se en una disponibilitat permanent ni afectar persones que no necessiten estar implicades.
Com ho portem a la pràctica?
El protocol estableix que, fora de l’horari laboral definit per cada persona, no hi ha l’obligació de respondre trucades, correus electrònics ni missatges professionals.
A Ecoserveis, els horaris laborals de cada persona s’indiquen amb antelació al calendari compartit. Això facilita que l’equip pugui organitzar-se respectant les diferents jornades i evita donar per fet que totes les persones estan disponibles en les mateixes franges.
El protocol també concreta algunes pràctiques senzilles que contribueixen a aquesta cultura: evitar convocar reunions fora de l’horari laboral de les persones participants, utilitzar les opcions de programació dels correus i missatges i respectar també els horaris dels equips externs amb qui col·laborem.
Només es preveu el contacte fora de l’horari habitual davant d’una necessitat o urgència degudament justificada. I quan un projecte requereix treballar excepcionalment en altres franges, les interaccions es limiten a les persones designades per assumir aquella tasca.
Desconnectar és també una qüestió de corresponsabilitat
Una de les idees que recull el protocol és la cultura del descans. Evitar la hiperconnectivitat i el tecnoestrès no pot recaure exclusivament en cada persona treballadora.
Podem decidir no consultar el correu fora de la jornada, però també podem contribuir a la desconnexió de les altres persones. Abans d’enviar un missatge, convocar una reunió o demanar una resposta, podem preguntar-nos si és necessari fer-ho en aquell moment o si pot esperar.
Són petites decisions quotidianes que ajuden a construir una manera de treballar més respectuosa amb el temps propi i aliè.
Del protocol a la cultura organitzativa
La desconnexió digital és una de les peces d’un debat molt més ampli sobre els usos del temps, el benestar i l’organització del treball.
En el marc de la Time Use Week 2026, hem volgut compartir la nostra experiència perquè creiem que els protocols són útils quan serveixen per traslladar els principis a pràctiques concretes. En el nostre cas, disposar d’un protocol ens ha ajudat a deixar per escrit una cultura que ja procuràvem aplicar i a reforçar-ne el compromís col·lectiu. Perquè protegir el temps de descans no consisteix només a desconnectar quan acaba la jornada. També consisteix a construir organitzacions on les persones puguin fer-ho.