La transició energètica és clau per a un futur sostenible, però, més enllà de l’eficiència i les renovables, hi ha un factor que sovint queda en segon pla: els reptes socials que comporta. Un d’aquests reptes és la vulnerabilitat, un concepte complex i polièdric que es pot entendre des de diverses perspectives i es manifesta quan certs col·lectius es veuen exposats a un risc més alt de patir danys o malestar.

Què entenem per vulnerabilitat?

El món acadèmic ha intentat definir la vulnerabilitat de diverses maneres: per exemple en l’àmbit dels drets humans, es relaciona amb la necessitat de protegir i promoure la igualtat d’oportunitats per a tothom. Mentre que des de la perspectiva política, la vulnerabilitat contempla els factors institucionals que poden incrementar la desigualtat i fer que certs grups o col·lectius socials siguin més susceptibles a patir alguna injustícia. Finalment en termes socioeconòmics, el Banc Mundial ha definit la vulnerabilitat com la probabilitat que una família, comunitat o un país es vegi negativament afectat per canvis sobtats o tensions, com fluctuacions en els preus, com ara podria ser la crisi energètica provocada per la ocupació d’Ucraïna, una recessió econòmica com la dels anys 2008-2014 o problemes naturals i/o ambientals com la sequera actual a Catalunya.

Sent un concepte multidimensional és important reconèixer els diferents tipus de vulnerabilitat que poden afectar les persones o grups socials. La literatura acadèmica en defineix 3 tipus. La vulnerabilitat inherent que està estretament relacionada a les característiques pròpies d’un individu o grup, i està lligada a factors com l’edat, el gènere o la discapacitat. La vulnerabilitat contextual que es relaciona amb un context o una situació específica i pot ser a curt termini o intermitent. Aquesta vulnerabilitat pot variar depenent de les circumstàncies externes a l’individu o al grup. I finalment la vulnerabilitat induïda és provocada per accions, iniciatives, polítiques o mecanismes que poden afectar i/o discriminar diversos col·lectius, com és el cas de les polítiques de transició energètica.

Tot i que la vulnerabilitat sigui una construcció social modelada per mecanismes estructurals com el context econòmic (distribució de recursos) i els processos polítics (relacions de poder), es tracta d’una experiència que cal reconèixer i valorar tant a nivell individual com col·lectiu.

Claus per abordar la vulnerabilitat

Els col·lectius o les persones que estan en una situació de risc més alt de vulnerabilitat, d’exclusió social, pobresa, discriminació i/o marginació s’enfronten amb barreres estructurals i sistèmiques que limiten el seu accés als recursos essencials. Aquestes barreres poden ser diverses i afectar diferents aspectes de la vida d’una persona. En aquest sentit, factors com el gènere, l’edat, l’estatus socioeconòmic, l’educació, l’origen, entre d’altres, poden influir de manera significativa en la vulnerabilitat d’un grup. Per això, és fonamental  entendre que aquests factors no actuen de manera aïllada, sinó que sovint interactuen entre si, amplificant les dificultats i les barreres que aquests col·lectius han de superar.

A l’hora de proposar solucions a la vulnerabilitat, ens endinsem en un món de matisos importants que ens haurien d’ajudar a entendre millor les situacions que viuen moltes persones en la nostra societat. Culturalment, la vulnerabilitat relacionada amb ser vulnerable o sentir-se vulnerable ha estat durant molt de temps ignorada i menyspreada.

Un punt important a considerar és reconèixer que termes com exclusió social, pobresa, discriminació i marginació estan profundament vinculats al concepte de vulnerabilitat, però no son sinònims. Cada concepte aporta un matís específic i per tant és essencial no caure en la generalització o simplificació de les definicions, ja que fer-ho podria invisibilitzar encara més la complexitat i la diversitat d’experiències que viuen aquests col·lectius i persones.

Persona vulnerable vs. vulnerada vs. vulnerabilitzada: una distinció

Per a assegurar que les persones siguin subjectes actius i s’apoderin, és necessària una diferenciació entre els adjectius vulnerable, vulnerabilitzada i vulnerada atribuïts a una persona o col·lectiu. Aquesta distinció permet comprendre des de quin àmbit la persona s’enfronta a patir vulnerabilitat. En aquest sentit, cal posar de manifest que aquestes definicions tenen l’objectiu de posar el focus en la persona com a subjecte actiu i no com a objecte de polítiques. Així, es busca garantir que les polítiques energètiques no agreugin les desigualtats existents, sinó que contribueixin a reduir-les.

• Un individu o col·lectiu vulnerable és qui, per raons inherents personals o socials, té un risc més alt de patir dificultats.

Posem per exemple a Frani, una persona que té baixos ingressos i que viu a les afores d’una gran ciutat, on el transport públic és limitat. Frani depèn del seu vehicle privat, que pot ser vell i altament contaminant, per arribar a la feina o accedir a serveis bàsics, com ara centres de salut o escoles.

Aquesta situació fa a Frani vulnerable a qualsevol canvi en el seu entorn que perjudiqui l’ús del seu vehicle: una averia important, canvis en el preu del combustible, obres que inutilitzin temporalment certes vies rodades, reduccions en els seus ingressos que impossibilitin els pagaments relacionats amb el vehicle, o, com veurem més endavant, canvis normatius en l’ús del vehicle privat.

• Una individu o col·lectiu vulnerabilitzat és algú que, a més de ser “vulnerable”, veu la seva situació empitjorada per decisions polítiques o externes , si aquestes no tenen en compte les seves necessitats específiques.

Tornem a l’exemple anterior! A la ciutat on viu Frani s’aplica una política de Zona de Baixes Emissions (ZBE) que restringeix l’accés de vehicles contaminats a determinades àrees urbanes per reduir la contaminació i millorar la qualitat de l’aire, cosa necessària per l’emergència climàtica i la salut pública.

No obstant les bones intencions de la iniciativa impulsada per la administració, aquesta no s’ha acompanyat de polítiques que facilitin que la població faci una transició efectiva cap a un transport més sostenible. D’aquesta manera, Frani no té accés a subvencions per renovar el seu vehicle i tampoc hi ha hagut una millora de les infraestructures de transport públic a la zona on viu. Frani no té els recursos per canviar-se el cotxe o per anar a viure en una zones amb més opcions de transport alternatiu i, alhora, no pot deixar d’usar el seu vehicle per accedir a serveis essencials.

Frani ja és vulnerable a causa dels seus ingressos limitats i la manca de transport públic adequat, i ara, a més, és vulnerabilitzada per una política de ZBE que entra en vigor sense oferir alternatives o ajuts a la població més afectada. Això posa a Frani en una situació encara més precària.

• Finalment, un individu o col·lectiu vulnerat és aquell que ja ha patit danys reals a causa de la seva situació de vulnerabilitat, és a dir que els canvis o una política han portat a una pèrdua addicional o a una vulneració de drets o una situació de dany irreparable.

Seguint amb l’exemple, l’entrada en vigor la política de ZBE fa que Frani no pugui accedir al seu lloc de treball amb el seu vehicle propi, la seva situació econòmica no li permet adquirir-ne un de menys contaminant, i el transport públic és limitat o implica trajectes més llargs i complexos.

Aquesta situació fa que Frani hagi de dedicar moltes més hores al dia per desplaçar-se a la feina. Frani acaba perdent la feina perquè no arriba a temps o amb la regularitat necessària, i/o les dificultats de conciliar la seva vida familiar amb les hores de trajecte l’han obligat a reduir  la seva jornada laboral o deixar la feina, afectant directament la seva capacitat econòmica. Frani també s’ha pogut veure en l’obligació de dedicar menys temps a la seva família, transferint o delegant tasques de cures, que tradicionalment solen recaure en les dones.

L’exemple de Frani mostra com les polítiques mal implementades poden acabar perjudicant de manera severa aquelles persones que ja es troben en situacions socioeconòmiques més precàries, agreujant les desigualtats socials.

El repte de la vulnerabilitat en la transició energètica

Quan parlem de transició energètica, sovint pensem en possibles canvis tecnològics i polítiques que ajudin a la ciutadania a reduir les emissions de carboni i en concret promoguin l’eficiència energètica i les renovables. Tot i així, aquests canvis cap a una societat més sostenible també tenen un impacte directe sobre les persones, especialment sobre aquelles que es troben en una situació de vulnerabilitat.

Per exemple, des de l’Associació Ecoserveis Cultura Energètica, en l’àmbit de la lluita contra la pobresa energètica trobem contínuament iniciatives de sostenibilitat i polítiques de transició energètica que no han tingut en compte els aspectes socials en el seu disseny i acaben produint efectes adversos.

No deixar ningú enrere: la clau d’una transició inclusiva

És essencial que les polítiques de transició energètica tinguin en compte aquests matisos per evitar que la transició cap a un model més sostenible agreugi les desigualtats socials.

En el cas del projecte europeu TANDEM, finançat per la Unió Europea en el context del programa Horizon Europe Energy, l’Associació Ecoserveis analitza el desplegament massiu d’instal·lacions d’energia eòlica i fotovoltaica en l’entorn rural de l’Anoia i la Segarra. Aquest estudi ha posat de manifest les desigualtats emergents en les polítiques de transició energètica i, per tant, el projecte intenta desenvolupar un enfocament transdisciplinari per a identificar aquests greuges comparatius, mitjançant el co-disseny i la participació de la ciutadania més afectada amb l’objectiu d’assolir una transició més justa i inclusiva.

La vulnerabilitat no és una etiqueta fixa i estàtica, sinó una realitat dinàmica que es manifesta de maneres diverses en funció de factors individuals i socials. És important entendre que és un procés que pot començar amb una situació de risc i, si no s’actua a temps i tenint en compte les conseqüències sobre la ciutadania, pot portar a danys reals per a les persones.

Reconèixer aquesta complexitat és el primer pas per a una transició que no només sigui verda si no que també justa i inclusiva en la que les polítiques protegeixen les persones vulnerables, evitant que siguin vulnerabilitzades. Necessitem polítiques que tinguin en compte la realitat social de les persones i que no deixin ningú enrere.

Per a més informació, consulta les infografies creades per a complementar aquest article.

Autora: Federica Giardina

Co-autor: Marc Vallverdú Gordi