Si a la següent factura que us arriba pel servei d’electricitat hi apareix un concepte anomenat “suplement territorial” amb un import d’entre un i dos euros i no sabeu a què correspon, seguiu llegint, perquè us ho expliquem en aquest article.

La història es remunta a l’any 2013, quan alguns tributs autonòmics com els establerts a la Llei de Protecció Civil Catalana van recaure sobre les instal·lacions de transport, distribució i generació d’energies renovables, cogeneració i gestió de residus. El fet és que les empreses involucrades no consideraven que elles haguessin de pagar aquests tributs i argumentaven que eren totes les persones usuàries d’energia les que havien de pagar-ho mitjançant la factura d’electricitat. Per la seva banda, el Tribunal Suprem va acceptar la seva petició. Per aquest motiu, durant l’any 2017 i seguint la Ordre ETU/35/2017, de 23 de gener, es va re-facturar a totes les persones consumidores aquests imports pendents de l’any 2013 (diferents a cada comunitat autònoma) mitjançant la factura d’electricitat.

Tot i així, les empreses involucrades van considerar que aquests imports no eren suficients i van tornar a recórrer al Tribunal Suprem[1]. Ara, aquest ha determinat que l’execució del 2017 va ser parcial i que, per tant, s’han de re-facturar a les persones els imports pendents.

La normativa que regula aquesta re-facturació és l’Ordre TEC/271/2019, de 6 de març, per la que s’estableixen els suplements territorials i estableix, com ja s’ha mencionat, que es re-facturaran els imports corresponents de cada comunitat autònoma mitjançant la factura d’electricitat de les persones consumidores.

Cal tenir en compte que aquests imports poden variar i estaran al voltant dels dos euros, aproximadament. Acompanyant la factura que incorpora aquest “suplement territorial” també arribarà una carta explicativa de la comercialitzadora contractada el 2013 per aquell subministrament.

_________

[1] Sentències del Tribunal Suprem relatives als recursos contenciós-administratius número 102/2013, contra la Ordre IET/221/2013, de 14 de febrer, en la que es declara que l’article 9.1 de l’esmentada Ordre no és conforme a l’ordenament jurídic, i número 379/2013, contra l’Ordre IET/1491/2013, d’1 d’agost, por la que se declara que el article 1 i l’Annex I de la mateixa no eren conformes a l’ordenament jurídic.