Saps que el teu nom, el teu DNI i la teva adreça postal són dades personals. Però sabies que també ho són els teus hàbits de consum elèctric?

A quina hora entres i surts habitualment de casa? Quantes persones hi conviuen? A quina hora us aneu a dormir? Aquesta informació tan sensible es podria saber fàcilment al consultar de forma simultània dues dades relacionades amb l’energia domèstica: les Curves de Càrrega Horària (CCH, que són les mesures de l’ús energètic per hores de cada persona amb un contracte d’electricitat) i el Codi Universal del Punt de Subministrament (CUPS, que vendria a ser el DNI elèctric de cada habitatge).

Però atenció! Abans d’espantar-te davant d’una possible invasió a la teva privacitat, anem a veure’n les implicacions en detall:

La informació continguda en aquests registres va ser classificada com a dades personals pel Tribunal Suprem en una sentència de 2019. En concret, hi explicava que

“… l’operador de sistema amb la informació relativa a la corba de consum horari i el codi del punt de subministrament no pot conèixer la identitat de l’usuari, però posteriorment, en la seva condició de responsable de sistema de mesures, pot fer ús de les facultats d’inspecció i, en el curs d’una investigació concreta sobre el correcte funcionament dels sistemes de mesurament, sol·licitar de les distribuïdores les dades d’ubicació concreta dels punts de subministrament inspeccionats i aquestes estaran obligades a proporcionar-l’hi. Existeix, per tant, una via legal perquè l’operador de sistema pugui sol·licitar i obtenir de la companyia distribuïdora les dades addicionals que permetin determinar la ubicació concreta del punt de consum (la seva adreça) i amb aquesta informació, i sense gaire dificultat, poder conèixer la identitat del titular de l’habitatge o l’usuari de la mateixa.”

Què és, exactament, el CUPS?

Es tracta d’un codi de 20 a 22 caràcters alfanumèric. Aquest codi, únic per a cada punt de subministrament, no identifica directament la persona usuària ni la persona titular del contracte de subministrament, sinó l’aparell de mesurament. Cada comptador en té un, així que si canvies de casa, el CUPS que veuràs a la teva factura serà el del comptador del teu nou habitatge.

I per què són dades personals les corbes de càrrega horària?

Perquè, si es combinen amb altra informació, a la qual hi poden tenir accés especialment organismes oficials, permeten la identificació de la persona titular del contracte de subministrament.

Per a què es fa servir aquesta informació?

Les empreses distribuïdores registren i consulten habitualment les CCH i el CUPS per tal de complir amb algunes de les seves funcions, com ara realitzar la lectura dels comptadors i facilitar-la a les empreses comercialitzadores, les quals la fan servir per a emetre les factures corresponents a cada persona titular d’un contracte de subministrament.

La distribuïdora pot compartir les meves dades?

En casos molt concrets pot compartir-la amb l’ens operador del sistema elèctric en territori espanyol (Red Eléctrica Española), quan així ho sol·liciti per a dur a terme tasques d’inspecció. L’objectiu principal d’aquestes és verificar que les mesures d’un comptador que s’han remés per un distribuïdor al concentrador principal coincideixen amb les mesures registrades al comptador d’una persona usuària o, en tot cas, verificar el correcte funcionament dels equips. Aquesta inspecció està vinculada amb contractes lliure i legítimament acceptats per les persones titulars i l’execució dels quals requereix, segons les normes sectorials, la realització de controls.

Com puc saber si les meves dades de consum elèctric s’estan tractant de la forma correcta?

La Llei Orgànica de Protecció de Dades (3/2018, de 5 de desembre), millor coneguda com a LOPD, regula la manera en què s’han de tractar les nostres dades personals i adapta la legislació espanyola al Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), relatiu a la protecció de les persones físiques en el que respecta al tractament de les seves dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades.

L’LOPD estableix els mecanismes per a garantir els drets de les persones en quant al tractament de les seves dades personals. Per exemple, la necessitat de sol·licitar el consentiment previ quan la informació personal es comuniqui a terceres persones per al compliment de fins directament relacionats amb funcions legítimes.

Aleshores, la comercialitzadora necessita el meu consentiment previ per a compartir les meves dades de consum elèctric amb l’operador del sistema?

En aquest cas, no cal. Es considera que aquesta és una de les excepcions previstes a l’LOPD. Quan respon a l’exercici de la seva funció supervisora, la cessió de dades a l’operador del sistema elèctric es fa per una raó d’interès general: una inspecció normativament reconeguda, ordenada prèviament per l’Administració o per un ens regulador i limitada a determinats llocs i períodes. És a dir: comprovar que els contractes de subministrament compleixen amb la llei. Si es tractés d’una cessió per altres motius legítims, sí que es requeriria una autorització explícita de la persona interessada.

En quin moment m’haurien de demanar el consentiment?

Si es realitzen activitats d’assessorament energètic i optimització tarifària, és imprescindible comptar amb el consentiment explícit de la persona de la qual es tractaran les dades energètiques. Aquest, a més, ha de ser informat: cal conèixer en detall quins usos es donarà a la informació i com exercir els nostres drets regulats per l’LOPD. Com a persones usuàries d’aquests serveis, tenim dret a protegir la nostra informació i l’accés a les dades, i a assegurar-nos de disposar de tota la informació necessària abans de donar el nostre consentiment per al seu ús. En accedir i tractar les nostres dades energètiques, les empreses proveïdores del servei d’assessorament energètic estan obligades per llei a sol·licitar-nos aquesta autorització i a oferir-nos suficients garanties de compliment amb la normativa vigent.

Pots consultar més informació sobre els teus drets en l’àmbit de protecció de dades al web de la Agencia Española de Protección de Datos (AEPD) i de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).