La Setmana Europea de la Mobilitat és una campanya dirigida a sensibilitzar tant els responsables polítics com els ciutadans sobre els beneficis tant per a la salut pública com per al medi ambient associats a l’ús de maneres de transport més sostenibles. En particular, del transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu.

Però què passa amb aquelles persones que no poden accedir al transport? A Ecoserveis hi estem treballant i reflexionant molt darrerament, alhora que aprofundim en el concepte de ”pobresa de transport”.

I és que, tot i que es conceptualitza de forma general amb indicadors d’usabilitat, accessibilitat i assequibilitat del transport públic, un dels desafiaments identificats és la manca d’una definició clara i consensuada de pobresa de transport.

La interseccionalitat és una característica de la pobresa de transport, ja que topa amb altres esferes de la vida. És important destacar la interrelació de la pobresa de transport amb les polítiques climàtiques i energètiques o amb la pobresa energètica. De fet, les futures polítiques de transició energètica estaran molt lligades al transport i, per tant, afectaran d’una manera molt directa a la pobresa de transport. També és rellevant l’especial afectació que aquest fenomen té en les dones o en aquella ciutadania que viu en zones rurals amb menys accés a transport públic.

I tot i que, com a concepte, la pobresa de transport ja està identificada, és necessari aconseguir ara més dades, fer-ne un anàlisi més acurat i desenvolupar indicadors específics que puguin relacionar diferents dimensions tècniques, econòmiques, socials i ambientals.

A Ecoserveis hem treballant la problemàtica amb diferents enfocaments i abordatges, impulsant projectes específics  com el de de Mobilitat Justa, a on vam treballar específicament com afecten les desigualtats en la mobilitat dels col·lectius i territoris més vulnerables de la ciutat de Barcelona per promoure entre ells alternatives de mobilitat més sostenibles

Actualment, també estem treballant per aportar al debat d’una futura definició europea de pobresa de transport que permetran dissenyar polítiques de transport que afavoreixin una vida digna per a totes les persones, independentment del seu gènere, context socioeconòmic, demogràfic o geogràfic.

És evident la necessitat de promoure formes de transport més sostenibles i reduir l’ús d’energia en el transport, però és prioritari també assegurar un transport accessible i inclusiu per a tothom.