L’energia, regulada una vegada més a cop de Reial decret llei

El Congrés dels Diputats convalida l’anomenat “paquet anti-crisi” (Reial decret llei 8/2023) que inclou, entre moltes altres mesures, el manteniment de la prohibició de talls de subministraments durant sis mesos més i l’aplicació d’un IVA reduït a les factures d’electricitat. Mesures molt necessàries que, no obstant, s’aproven de nou a través d’un instrument normatiu controvertit per a qüestions tan estratègiques com l’energia: el Decret llei.

Una vegada més, el Govern ha salvat in extremis les mesures per a protegir els més vulnerables de les variacions del mercat energètic. Així, el Ple del Congrés dels Diputats ha convalidat, en sessió extraordinària aquest 10 de gener de 2024, el Reial decret llei 8/2023, que conté la bateria de mesures en matèria d’energia que ja va anunciar el Govern el passat 28 de desembre. Un paquet que regula, de nou, un tema tan estratègic com l’energètic a través del reial decret llei. Un fet fa anys que alertem des d’Ecoserveis.

I és que, tal com portem explicant des del 2015 (aquí el primer article sobre el tema), el sector energètic és massa estratègic per a ser regulat a través de Decrets llei, una eina pensada per a casos “d’extraordinària urgència” (article 86 CE). Així, considerem que seria necessari un marc legal molt més estable que garantís la continuïtat des certes mesures relacionades amb l’energia que són avui essencials. Parlem de totes les mesures implementades en general i d’aquelles relacionades amb la implementació de les energies renovables; però, també, parlem especialment d’aquelles mesures que, a més, afecten les llars que presenten índexs més elevats de vulnerabilitat.

Què s’ha aprovat en aquest paquet “anti-crisi”?

Aquest 2024, i seguint amb la citada tendència de prorrogar mesures relacionades amb l’energia a través de Decrets llei, el Govern ha donat llum verda a un paquet de mesures anomenades “anti-crisi” que busquen protegir les llars més vulnerables. Entre les més destacades, hi hauria les següents:

  • El tipus d’IVA serà el reduït (10%) sobre tots els components de la factura d’electricitat. Aquesta mesura abastarà tot l’any 2024.
  • L’IVA del gas serà del 10%, i estarà vigent de l’1 de gener al 31 de març de 2024. Aquest tipus d’IVA també s’aplicarà a més a pèl·lets, briquetes i llenya, substitutius ecològics del gas natural procedents de biomassa.
  • Hi haurà una reserva específica per als autoconsums (10%) en els concursos.
  • Es mantenen els límits aplicats al creixement de la Tarifa d’Últim Recurs de gas (TUR), que impedeixen un increment de cost de la matèria primera per sobre del 15%.
  • Es plantegen subhastes d’energies renovables que tinguin en compte criteris socials i ambientals (criteris que podran pesar fins a un 30% en la baremació).
Per què el Decret llei no és l’eina ideal per a regular el sector energètic?

Cal recordar que el Decret llei és una norma amb rang de llei, de caràcter provisional, dictada pel Govern quan concorre “una circumstància d’extraordinària i urgent necessitat”. És també una eina per elaborar lleis sense tràmits parlamentaris, debats o esmenes. Si bé és cert que tot paquet de mesures ha de ser convalidat pel Congrés dels Diputats, es tracta d’un instrument normatiu pensat per a salvaguardar moments d’inestabilitat política, i no per a regular de manera habitual sectors sencers, com seria l’energètic.

No obstant, durant els últims anys s’ha normalitzat que els successius governs utilitzin el Decret llei per a encadenar mesures curtterministes. Quelcom que no ajuda, en absolut, a garantir a mitjà i llarg termini la protecció de les llars més vulnerables en quant a drets energètics es refereix. De fet, les mesures llistades amb anterioritat i aprovades aquest mes de gener de 2024 posen de manifest la necessitat d’un marc legal més ampli i estable que garanteixi la seva aplicació i continuïtat.

Ens queda aquesta vegada un sabor agredolç ja que, encara que sabem que les mesures aprovades són necessàries per a protegir els més vulnerables, l’ús del Decret llei en temes d’energia hauria de quedar limitat al seu ús en temes menys estratègics.