Anar a la feina, arribar a una visita mèdica, estudiar, cuidar una persona o participar de la vida social. Poder-nos desplaçar condiciona bona part de les nostres activitats quotidianes. Però no tothom disposa de les mateixes opcions per fer-ho.
Coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat, el Grup d’Especialistes sobre Vulnerabilitats i Pobresa en el Transport, del qual forma part Ecoserveis, presenta l’informe Hacia la futura Estrategia Estatal contra la Pobreza en Transporte. El document recull 31 propostes per contribuir al disseny de la futura Estratègia Estatal contra la Pobresa en el Transport.
L’objectiu és clar: que els ingressos, l’edat, el gènere, el lloc de residència o altres circumstàncies personals i territorials no es converteixin en barreres per accedir a una mobilitat sostenible.
Quan desplaçar-se es converteix en una barrera
La pobresa en el transport no té a veure només amb el preu del bitllet o del combustible. També apareix quan no hi ha alternatives al vehicle privat, quan el transport públic és insuficient o quan existeixen barreres físiques o digitals per accedir-hi.
Un 26,3% de la població no disposa d’un servei públic de transport que sigui útil. Al medi rural, la xifra arriba al 53,3%.
Aquestes desigualtats condicionen l’accés a la feina, l’educació, la sanitat, les cures i altres serveis essencials. La mobilitat és, per tant, també una qüestió de drets.
31 propostes per passar de la diagnosi a l’acció
El document recull els resultats d’un taller participatiu celebrat el maig de 2026 a la Universitat Pontifícia Comillas, amb 36 especialistes de l’administració pública, universitats, organitzacions socials i ambientals, sindicats, organitzacions de persones consumidores i sector empresarial.
D’aquest treball col·lectiu n’han sorgit 31 mesures. En destaquem quatre:
1. Planificar habitatge i transport conjuntament. Vincular per llei la planificació urbanística amb la del transport públic perquè les noves promocions residencials i els polígons industrials disposin de transport des del principi. També es proposa acostar serveis essencials als barris perifèrics i a les zones rurals.
2. Avançar cap a un bitllet social i climàtic. Ampliar l’Abonament Únic amb tarifes bonificades o gratuïtes per a les llars en situació de vulnerabilitat i integrar-hi els diferents sistemes de transport públic.
3. Garantir uns mínims de mobilitat. Establir estàndards vinculants de freqüència, cobertura i horaris segons cada territori i reforçar alternatives com el transport a demanda en zones rurals i periurbanes.
4. Evitar que la digitalització generi noves exclusions. Mantenir l’atenció presencial i telefònica i el bitllet físic, i reforçar l’accessibilitat universal, especialment als municipis de menys de 50.000 habitants.
Una mobilitat sostenible també ha de ser justa
Descarbonitzar el transport és imprescindible, però la transició no consisteix només a substituir tecnologies.
Des d’Ecoserveis defensem una transició energètica amb mirada social i territorial. En mobilitat, això implica preguntar-nos no només com reduïm les emissions, sinó també qui pot desplaçar-se, en quines condicions i amb quines alternatives.
Perquè la futura Estratègia tingui un impacte real, les mesures han d’anar acompanyades de responsabilitats clares, finançament i mecanismes d’avaluació. Entre les vies proposades hi ha destinar recursos de l’ETS2 i del Fons Social per al Clima a reforçar la mobilitat pública.
La Setmana Europea de la Mobilitat és una bona ocasió per recordar que una mobilitat realment sostenible també ha de ser accessible, assequible i útil per a tothom.