Aquesta setmana hem visitat Getafe, on l’ajuntament i l’Empresa Municipal de Suelo y Vivienda (EMSV) treballen amb una de les assistències tècniques facilitades per l’Energy Poverty Advisory Hub (EPAH). L’objectiu: desenvolupar un model de comunitat energètica enfocada a combatre la pobresa energètica i a enfortir el teixit social.

En el cas de Getafe, l’empresa que l’EPAH ha contractat per a acompanyar el municipi es Ecooo, una cooperativa sense ànim de lucre especialitzada en energies renovables i autoconsum.

L’Ajuntament de Getafe està en procés de construir dues instal·lacions fotovoltaiques a dues cobertes municipals als barris de Las Margaritas i La Alhóndiga. Aquestes instal·lacions produiran electricitat renovable que serà compartida amb famílies en situació de vulnerabilitat. A més, es pretén crear la comunitat energètica destinada a gestionar aquestes plantes, així com altres serveis energètics comunitaris.

Amb aquests objectius sobre la taula, durant els 9 mesos que dura l’assistència tècnica de l’EPAH, es donarà forma a un model de comunitat energètica potencialment reproduïble, tant a Getafe com a altres municipis.

Un cop d’ull al projecte EPIU

La primera parada de la visita és a les Oficinas de Hogares Saludables, on un grup de tècniques assessoren veïnes i veïns en com estalviar energia a casa i optimitzar les seves factures. Aquestes oficines són producte del projecte europeu EPIU, gràcies al qual Getafe està treballant en eines digitals per a disposar de dades que permetin localitzar la pobresa energètica amagada, així com per a dissenyar una atenció a mida de les necessitats de les persones usuàries.

Les treballadores de les Oficinas de Hogares Saludables ens expliquen com funciona el servei, i com, a més d’informar, fan de mediadores amb les empreses comercialitzadores d’energia per a resoldre conflictes i evitar els talls de subministrament. Ens comparteixen els fets més importants del seguiment de cada cas fins que aconsegueixen resoldre un problema i les mesures que han de prendre per a millorar la situació energètica d’una família.

Després de la xerrada, comencem la sessió centrada en el model de comunitat energètica.

Un incís: Autoconsum o Comunitats Energètiques?

És important que els ajuntaments que es plantegen produir energia renovable a les cobertes municipals per a combatre la pobresa energètica siguin conscients que tenen diferents opcions. Poden fer instal·lacions d’autoconsum, poden crear una comunitat energètica o fer ambdues coses en funció de les seves necessitats i context.

Avui en dia, la normativa d’autoconsum a Espanya ja permet que un ajuntament faci una instal·lació fotovoltaica a una coberta pública i comparteixi aquesta energia amb les veïnes i veïns que es trobin al voltant d’un radi d’1 (pròximament 2) quilòmetres de distància. Aquesta modalitat correspon a la d’autoconsum compartit. Moltes vegades aquest concepte és similar al de comunitat energètica, però una comunitat energètica pot incloure una instal·lació d’autoconsum o no, i pot implicar moltes altres coses.

Per tant, aquests ajuntaments que ja disposin de superfície disponible i finançament per a una instal·lació fotovoltaica, ja poden començar a generar energia i compartir-la amb qui considerin sense haver de crear una comunitat energètica.

Què implica una Comunitat Energètica? 

L’existència d’una comunitat energètica implica que hi hagi una comunitat (grup de persones i/o organitzacions que prenen decisions en comú), una entitat jurídica que la sustenti, i també uns acords sobre els seus objectius, mecanismes d’accés i de participació, i governança, entre altres coses.

Segons el marc jurídic espanyol, en el Reial decret llei 23/2020 del 23 de juny, les Comunitats d’Energies Renovables són (traduït) “entitats jurídiques basades en la participació oberta i voluntària, autònomes i efectivament controlades per socis o membres que estan situats a les proximitats dels projectes d’energies renovables que siguin propietat de les dites entitats jurídiques i que aquestes hagin desenvolupat, els socis o membres de la qual siguin persones físiques, pymes o autoritats locals, inclosos els municipis i tinguin com a finalitat proporcionar beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus socis o membres o a les zones locals on operen, en lloc de lucre financer.”

Formar una comunitat energètica, per tant, requereix crear o disposar d’una entitat jurídica i, posteriorment, respondre a nombroses preguntes, de vegades complexes. En aquest sentit, mentre que el Govern no transposi a la normativa espanyola les dues directrius relatives a les comunitats energètiques, moltes de les preguntes seran contestades sense tenir la certesa d’haver pres el millor camí possible. Podríem dir que, avui en dia, l’avantatge principal de crear una comunitat energètica és poder optar a subvencions. I a les bases reguladores de les convocatòries, com les de l’IDAE, podem trobar més informació.

Juntament amb tècnics de l’Empresa Municipal de Suelo y Vivienda de Getafe, de l’EPIU i de les tècniques de l’Ecooo, debatem sobre l’esborrany de la proposta. A continuació compartim algunes de les preguntes que qualsevol projecte de comunitat energètica que vulgui incloure famílies en situació de vulnerabilitat haurà de respondre: quina forma jurídica és l’adequada? En aquest sentit, és decisiu de qui sigui la propietat de la planta, el model de gestió que es vulgui implementar i el rol dels agents que es vulgui involucrar. Un projecte municipal, a més, haurà de complir la regulació relativa a la contractació pública.

Seguim per: quins són els requisits per a participar? Estarà oberta als veïns i veïnes interessats? Quantes persones hi podran participar? Quin percentatge de famílies en situació vulnerable hi haurà respecte al total? Hi podran participar associacions? En cas de construir-se amb finançament europeu, és necessari que les parts beneficiàries retribueixin la inversió? Hi haurà una quota d’inscripció? De quant? Quanta energia es proporcionarà a cada participant? Com es comunicarà? Com es farà arribar a les famílies en situació de vulnerabilitat? Com hi participaran les persones que no poden pagar quotes? Quins criteris de selecció se seguiran? Quins procediments? Quins són els riscs? On són els principals colls d’ampolla?

Durant els 5 mesos vinents d’assistència tècnica, Getafe respondrà a aquestes preguntes amb la col·laboració de les diferents delegacions municipals i d’agents socials dels barris afectats. Un cop acabats, tot el que s’ha après serà compartit des de l’Energy Poverty Advisory Hub perquè altres ajuntaments puguin reproduir l’experiència.

* Crònica d’Alba del Campo. Traducció de Carlota Blanquer.