Analitzant les millors (i pitjors) pràctiques per donar suport i gestionar les formes latents i manifestes de participació política

La participació política de la ciutadania constitueix un dels pilars fonamentals de les democràcies contemporànies. Tanmateix, el seu foment i consolidació depenen de múltiples factors socials, institucionals i culturals que varien segons els contextos històrics i geogràfics.

Com a part del Projecte COSUSTAIN, a Ecoserveis hem analitzat quins són els factors clau que faciliten la participació política a partir de l’estudi de 19 casos històrics procedents de 6 països europeus, classificats i abordats en funció de la seva tipologia: involvement, civic engagement, formal political participation i activism. L’estudi va analitzar com va emergir, com es va gestionar i com es va articular la participació i mobilització política en els 19 casos històrics. Per a això, la investigació va partir d’un enfocament qualitatiu, combinant tècniques com l’etnografia institucional i el system mapping, recopilant i analitzant fonts documentals, entrevistes i anàlisis discursives, així com l’observació de pràctiques organitzatives.

L’aproximació metodològica va incloure a més, la perspectiva multi-nivell pròpia del marc MLP (Multi-Level Perspective), que concep el canvi social com a resultat d’interaccions entre tres nivells:

• • • • Nínxol: espais d’ innovació on sorgeixen pràctiques alternatives.
      • Règim: estructures polítiques, socials i econòmiques que tendeixen a mantenir l’ statu quo.
      • Paisatge: dinàmiques més àmplies (culturals, econòmiques, mediambientals) que exerceixen pressions de llarg termini.

Aquest marc va permetre entendre com les iniciatives ciutadanes emergeixen en els nínxols, com desafien —o s’adapten— als règims existents, i com són influïdes per tendències estructurals del paisatge.

Com a resultat, es van extreure idees clau sobre els factors que afavoreixen la implicació ciutadana. Després, es va realitzar una comparació entre els casos per veure de quina manera les característiques pròpies de cada cas van influir en la manera com la ciutadania va participar en la vida política.

D’aquesta manera, l’estudi va posar el focus en factors habilitadors i limitants de la participació política. Aquesta mirada reconeix que l’èxit d’ una experiència no depèn d’ una recepta única, sinó d’un entramat de dinàmiques contextuals i estructurals.

Per a això, la investigació va adoptar una estratègia comparativa i inductiva, combinant l’ anàlisi qualitativa i quantitativa a través de l’anàlisi estadística amb programari especialitzat, per garantir una aproximació holística i robusta. Aquesta triangulació metodològica va permetre no només identificar factors que afavoreixen o limiten la participació, sinó també comprendre com interactúen entre si en diferents contextos històrics i culturals.

Factors habilitadors de la participació política

1. 1. Obertura institucional i marcs legals clars

L’anàlisi comparativa dels 19 casos analitzats va mostrar que l’obertura dels sistemes polítics —mesura en termes de descentralització, inclusió i transparència— es relaciona estretament amb majors nivells de participació.

Així mateix, l’existència de marcs legals clars i l’absència de penalitzacions a la mobilització pacífica va emergir com un factor decisiu per generar confiança i estimular l’interès polític. La investigació va trobar correlacions significatives entre la transparència institucional i l’increment del compromís ciutadà.

1. 2. Espais socials lliures i autònoms

Els anomenats “espais socials lliures” —com ara: centres comunitaris, laboratoris ciutadans, plataformes digitals o horts urbans— es van revelar com a nuclis d’innovació i aprenentatge col·lectiu. Aquests entorns fomenten la deliberació democràtica, el desenvolupament de coneixements tècnics i la construcció de confiança.

1. 3. Xarxes cíviques i coordinació multiescala

La participació política s’intensifica quan hi ha xarxes d’associacions veïnals, grups culturals, col·lectius religiosos o comunitats digitals capaces de mobilitzar recursos i articular-se amb institucions. Aquestes xarxes permeten visibilitzar demandes locals i connectar-les amb agendes polítiques més àmplies.

1. 4. Capacitats internes: lideratge, coneixement i reflexivitat

Una altra troballa clau va ser el paper de les capacitats organitzatives internes. Lideratges distribuïts, valors compartits, coneixements tècnics i estructures de governança inclusives es van associar a majors nivells de resiliència i sostenibilitat en les iniciatives.

1. 5. Pressions sistèmiques com a “finestres d’oportunitat” per a la mobilització política

Finalment, l’estudi va observar que pressions externes —polítiques, econòmiques, culturals o científiques— generen “finestres d’oportunitat” per a l’acció ciutadana. Tot i que en ocasions aquestes tensions es converteixen en obstacles (rigidesa institucional, marcs normatius excloents), en altres contextos obren la possibilitat d’innovar i qüestionar l’statu quo.

1. 6. Estratègies d’acció i mobilització ciutadana i desafiaments persistents

Les campanyes públiques es van identificar com una de les eines més eficaces per mobilitzar i legitimar iniciatives, especialment quan combinen missatges clars, evidència científica i narratives inclusives. No obstant això, el seu impacte és més gran quan es complementen amb educació cívica, plataformes digitals i lideratges col·lectius.

Malgrat els avenços, els casos analitzats també revelen limitacions estructurals: manca de reconeixement institucional, models de finançament a curt termini, fragmentació de suports i desigual accés al coneixement tècnic. Aquestes mancances restringeixen la capacitat d’ escalar iniciatives i garantir-ne la continuïtat.

A tall de conclusions

La recerca duta a terme en el marc del projecte COSUSTAIN demostra que la participació política no es pot reduir a la voluntat individual de la ciutadania, sinó que depèn d’ecosistemes socials i institucionals que habilitin el seu exercici. Com a síntesi, els principals factors que l’ afavoreixen són:

• • • Obertura institucional i marcs legals favorables.
    • Espais socials lliures com a incubadores d’ innovació democràtica.
    • Xarxes cíviques sòlides que connecten el local amb l’ institucional.
    • Capacitats internes robustes (lideratge, coneixement i governança participativa).
    • Aprofitament de pressions sistèmiques com a oportunitats de canvi.

L’estudi suggereix que, per consolidar processos participatius transformadors, cal un enfocament de governança multinivell, que combini el suport institucional amb l’enfortiment de les capacitats ciutadanes. Només així la participació podrà convertir-se en un motor real de transició cap a societats més justes, inclusives i sostenibles.

Autores

Priscilla Rivera, Flavio Ghilardi and Joana Mundó