La recent no convalidació del Reial decret llei 2/2026 torna a situar el sector energètic, i especialment les llars vulnerables, en una situació de provisionalitat normativa inacceptable. El patró es repeteix: mesures estructurals que afecten drets bàsics queden supeditades a majories conjunturals i a decisions d’urgència.
Una política energètica regulada amb mesures legislatives d’excepcionalitat
Des de fa anys advertim que el recurs sistemàtic al decret llei per regular qüestions energètiques desnaturalitza l’article 86 de la Constitució, que reserva aquest instrument per a situacions “d’extraordinària i urgent necessitat”. Tal com ja vam explicar el 2015 en aquest article, i retirar el 2024 amb aquest article, el sector energètic és massa estratègic per ser regulat mitjançant decrets llei, una eina prevista per actuar només “en cas d’extraordinària i urgent necessitat” (article 86 CE). En canvi, els successius governs fa anys que utilitzen el decret llei per encadenar mesures a curt termini que no contribueixen a garantir, a mitjà i llarg termini, la protecció de les llars amb més vulnerabilitat.
Considerem necessari un marc legal més estable que asseguri la continuïtat de determinades mesures relacionades amb l’energia. Ens referim al conjunt de mesures (per exemple, les vinculades a la implementació d’energies renovables), però especialment a aquelles que afecten directament llars amb índexs elevats de vulnerabilitat.
Què és un decret llei?
Cal recordar que el decret llei és una norma amb rang de llei, de caràcter provisional, dictada pel Govern quan es produeix “una circumstància d’extraordinària i urgent necessitat”. També és una eina que permet aprovar normes amb rang de llei sense els tràmits parlamentaris ordinaris, debats o esmenes.
Tot i que qualsevol paquet de mesures ha de ser convalidat pel Congrés dels Diputats, es tracta d’un instrument normatiu pensat per salvaguardar moments d’inestabilitat política, i no per regular de manera habitual sectors sencers, com és el cas de l’energètic.
Instem a adoptar mesures que evitin la desprotecció de les persones i llars en situació de major vulnerabilitat, i a allunyar-se de la tàctica política i de l’ús oportunista de la tècnica jurídica a l’hora d’abordar mesures de caràcter social.
