L’Associació Ecoserveis presenta l’informe “Poder corporatiu i mobilitat sostenible: Anàlisi de tecnologies, fonts d’energia i pràctiques de ‘greenwashing’ relacionades amb la mobilitat urbana sostenible” en el marc del projecte de Mobilitat Justa de l’Ajuntament de Barcelona i en col·laboració amb l’Observatori DESC.
Una anàlisi per abordar com la transició cap a una mobilitat sostenible es veu afectada pels impactes ambientals i els obstacles tecnològics de la mobilitat “verda”, i per identificar com l’ús d’estratègies com el ‘’greenwashing’ i la influència de les grans corporacions frenen els avenços.
La mobilitat és clau per al desenvolupament socioeconòmic de les comunitats humanes, i el seu accés és determinant a l’hora de garantir la inclusió social dels diferents grups que les conformen. A la vegada, la mobilitat és un dels principals sectors consumidors d’energia, i un dels principals contribuents al canvi climàtic i a la contaminació urbana. Es fa llavors necessària una transició sostenible en el sector, és a dir, un canvi de model que redueixi els impactes negatius al medi ambient i a la salut humana, que garanteixi el desenvolupament socioeconòmic i la inclusió social dels diferents grups socials i que redueixi la vulnerabilitat a les crisis ambientals i econòmiques que travessen l’actual context socioeconòmic.
Però, a l’hora d’implementar de manera efectiva un model de mobilitat sostenible a les ciutats, hi ha una sèrie de reptes i limitacions a superar que afecten profundament i de manera desigual la capacitat d’adaptació a la crisi climàtica. Conèixer aquests reptes i limitacions és necessari per a poder explorar solucions tecnològiques i innovadores i, alhora, garantir l’accés universal a aquestes solucions a través de combatre les situacions de desigualtat social.
Els grans reptes de la transició sostenible en la mobilitat
Aquestes barreres consisteixen, primerament, en el fet que les alternatives “verdes” a l’ús de combustibles convencionals no estan exemptes d’impactes ambientals negatius, alhora que existeixen impediments en l’obtenció de les matèries primeres necessàries per a una substitució completa. En segon lloc, el sector de la mobilitat i de l’energia estan dominats per grans corporacions i hi ha pressió política (així com estratègies de comunicació com ara el greenwashing) per preservar a curt termini l’actual model de mobilitat i que no es vegin afectats els beneficis econòmics que se n’extreuen avui.
Davant d’aquest paradigma, l’Associació Ecoserveis presenta l’informe Poder corporatiu i mobilitat sostenible: Anàlisi de tecnologies, fonts d’energia i pràctiques de ‘greenwashing’ relacionades amb la mobilitat urbana sostenible.
Es tracta d’un informe on es presenta una anàlisi dels reptes i les barreres de la mobilitat urbana sostenible anteriorment esmentats, prenent d’exemple el cas del transport públic en autobús a la ciutat de Barcelona. L’informe finalitza amb l’exposició d’una sèrie de recomanacions destinades a l’administració, basades en l’anàlisi de les tecnologies disponibles en la mobilitat “verda” i en la influència de les empreses del sector energètic i automobilístic sobre l’ús d’aquestes tecnologies.
Els impactes ambientals i les limitacions tecnològiques de la mobilitat “verda”
L’anàlisi detallada de les alternatives als combustibles convencionals mostra que les tecnologies disponibles per a la mobilitat sostenible presenten impactes ambientals en menor o major mesura, la majoria dels quals no es visibilitzen a través dels mitjans de comunicació i, per tant, són poc coneguts pels consumidors.
D’entre les tecnologies considerades per a la mobilitat sostenible, la que suposa el major impacte ambiental és la del gas natural comprimit (GNC) que, malgrat emetre menys CO2 per unitat d’energia mecànica respecte a altres combustibles fòssils, s’observa que les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), la contaminació atmosfèrica i les afectacions al medi ambient incrementen de forma important quan es tenen en compte els impactes no només en el consum, sinó també en l’extracció i el transport (fugues, destrucció del paisatge i ecosistemes, contaminació de l’aigua, etc.). D’aquesta manera, no només hi ha un impacte significatiu en la qualitat de l’aire de les ciutats on té lloc el seu consum, sinó que l’extracció i el transport també afecten l’entorn natural i els serveis ecosistèmics que se’n deriven en tercers països, principalment del Sud Global. A més, la dependència de tercers països en la importació de GNC el fa un recurs sensible a pujades de preu produïdes per crisis geopolítiques i econòmiques, incrementant així la vulnerabilitat energètica de les comunitats enfront d’aquestes crisis.
La mobilitat elèctrica i les tecnologies basades en l’hidrogen, malgrat ser considerades energies “netes”, també presenten impactes ambientals rellevants que cal superar a l’hora d’implementar-les en els nous models de mobilitat. Es tracta de tecnologies que, segons l’origen de l’electricitat nacional, actualment s’alimenten d’un alt percentatge d’energia d’origen fòssil (54% en 2021), descentralitzant la contaminació atmosfèrica i les emissions de GEH a les zones on es troben les centrals de producció. Les bateries suposen un dels principals reptes en la sostenibilitat de la mobilitat elèctrica, a causa de l’ús de minerals crítics en la seva construcció. L’obtenció dels minerals i la gestió dels mateixos com a residus un cop acabada la vida útil de la bateria es tradueix en impactes ambientals i socials que s’externalitzen en països del Sud Global. Alhora, la insuficiència de liti i altres minerals crítics accessibles en l’escorça terrestre impossibilita una transició completa a la mobilitat elèctrica a escala global.
Les piles de combustible d’hidrogen es presenten com una solució a les problemàtiques associades a l’ús de minerals crítics de les bateries convencionals, però no deixen de tenir els seus propis impactes relacionats amb el consum d’aigua, l’origen de l’energia utilitzada per a la seva producció, i la infraestructura necessària per al seu transport.
En la línia del que indiquen les persones expertes i gestores, la investigació realitzada ha deixat clara la necessitat d’incrementar el pes de les energies renovables dins de la producció nacional d’electricitat i de millorar el reciclatge i el reaprofitament de les bateries, així com de continuar la recerca en les piles de combustible d’hidrogen i en bateries més eficients amb un menor ús de minerals de disponibilitat limitada o d’alt impacte ambiental.
La influència del greenwashing en el sector de la mobilitat i l’energia
Pel que fa als obstacles en la incorporació de models de mobilitat sostenible, destaquen les barreres polítiques i socials que dificulten a la ciutadania l’accés a tecnologies alternatives i sostenibles. Grans empreses energètiques i automobilístiques disposen de diferents mitjans per a influir en el sector de la mobilitat a favor dels seus interessos: principalment a través del lobbisme, exercint pressió política i econòmica sobre les institucions, i sobre el públic a través de la publicitat i el greenwashing.
Un exemple de pressió en els legisladors és la taxonomia verda europea, en què el GNC i l’energia nuclear es consideren energies verdes; i un altre exemple és el sistema europeu d’etiquetatge de vehicles, on la nomenclatura confon i mal informa el consumidor sobre els impactes ambientals de les diferents tecnologies. L’etiqueta verda inclou vehicles de gasoil i gasolina, l’etiqueta ECO inclou vehicles de gas i l’etiqueta zero emissions inclou vehicles híbrids, essent totes aquestes tecnologies emissores en menor o major mesura de GEH i contaminants atmosfèrics.
Per altra banda, el greenwashing és una pràctica estesa en el sector de la mobilitat, amb empreses com Naturgy, Repsol i Iberdrola utilitzant estratègies de publicitat d’activitats relacionades amb les energies renovables, quan aquestes representen una part molt petita del conjunt total de pràctiques d’alt impacte ambiental que duen a terme. D’aquesta manera ens trobem a comercialitzadores petrolieres, les empreses amb majors emissions d’Espanya, promovent el vehicle elèctric per a millorar la seva imatge pública, com el cas d’Iberdrola, canviant de nom per a donar una imatge més “verda” de la identitat de la marca, com Naturgy (anteriorment Gas Natural Fenosa), o fent ressò de les plaques solars instal·lades a les cobertes de les gasolineres, com és el cas de Repsol.
Mesures polítiques per a una mobilitat verda i justa
La informació recopilada i analitzada en l’informe mencionat ha donat pas a la redacció d’una sèrie de propostes destinades perquè l’Ajuntament de Barcelona pugui fonamentar i enriquir el procés de presa de decisions en l’àmbit de la mobilitat sostenible. Aquestes propostes aborden, entre altres, la descarbonització de la mobilitat urbana a la ciutat, la compra pública responsable de vehicles de transport col·lectiu i la limitació de les estratègies d’influència (com el greenwashing) en les empreses del sector.
Com a punt final, l’informe arriba a una conclusió rellevant: substituir la totalitat dels vehicles actuals per elèctrics no és possible a causa dels impactes ambientals i socials, així com de les limitacions tècniques i de recursos. Calen diverses mesures estructurals per reduir la quantitat de vehicles en circulació, com més inversió en el transport públic i en solucions de mobilitat activa com l’ús de la bicicleta. Aleshores, la conversió a la mobilitat elèctrica d’un nombre més reduït de vehicles esdevé més viable.
Per a tenir accés a tota la informació, podeu consultar l’informe públic al següent enllaç i les infografies realitzades a mode de resum en el següent enllaç.
Amb el suport de*:
*El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva d’Ecoserveis i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’Ajuntament de Barcelona.
