Aquest mes d’abril Ecoserveis ha presentat, juntament amb altres actors clau del tercer sector, el dossier L’energia com a dret: un repte social davant la pobresa energètica, un informe elaborat per la Taula del Tercer Sector en el marc dels Debats Catalunya Social.

Des del 2014, la Taula del Tercer Sector ha publicat diversos dossiers que analitzen la pobresa energètica com a problemàtica social creixent a Catalunya. Aquest recorregut documental elaborat per Ecoserveis —amb els informes de 2014, 2018 i 2025— permet identificar com ha evolucionat tant el concepte com l’enfocament institucional i social d’aquesta qüestió.

2014: L’energia com a dret. Com afrontar la pobresa energètica

El primer dossier, L’energia com a dret. Com afrontar la pobresa energètica (2014), va ser un crit d’alerta. En un context de crisi econòmica profunda, es va posar el focus en l’accés a subministraments bàsics com un dret fonamental. El dossier defensava una resposta urgent: crear protocols per evitar talls, establir acords amb les empreses subministradores i garantir mecanismes d’ajuda directa a les famílies.

2018: El preu de l’energia: factor clau en l’augment de la pobresa energètica

Quatre anys més tard, El preu de l’energia: factor clau en l’augment de la pobresa energètica (2018) va aprofundir en els factors estructurals que alimenten la pobresa energètica. Aquí, el focus ja no era només sobre la protecció directa dels col·lectius vulnerables, sinó sobre el sistema energètic en si mateix. El dossier mostrava la complexitat del mercat elèctric, el pes dels impostos i peatges en la factura i la manca de sobirania energètica.

2025: L’energia com a dret: un repte social davant la pobresa energètica

L’últim dossier, L’energia com a dret: un repte social davant la pobresa energètica (2025), revisa la informació ja publicada en els dossiers anteriors. El fet social total que va suposar a pandèmia del COVID 19 així com la guerra d’Ucraïna van portar a la implantació de mesures de protecció a les persones en situació de vulnerabilitat energètica que van reconèixer el dret als subministraments bàsics. Ara cal seguir exigint la consolidació d’aquestes mesures i la incorporació de nous mecanismes que assegurin que totes les persones tinguin garantit l’accés a l’energia a un preu just.

De la mateixa manera, la pròpia conceptualització de pobresa energètica ha anat agafant noves dimensions, com la pobresa energètica  l’estiu, ignorada durant molt de temps, o la pobresa en el transport, un altre fenomen que s’està començant a visibilitzar.

Els tres dossiers mostren una evolució clara: del diagnòstic d’una emergència social a la demanda d’un canvi estructural. La pobresa energètica ha deixat de ser només una qüestió d’ajuts puntuals per passar a ser un indicador de justícia social dins d’un model energètic que ha de ser més democràtic, sostenible i inclusiu.