El debat sobre la municipalització de serveis és un tema d’actualitat. El posicionament té certament arrels polítiques i ideològiques però també té un component tècnic. En el cas de serveis energètics sovint sentim molt a parlar de la seva remunicipalització i de recuperar el control de l’energia; i és interessant emmarcar el debat.

Per on comencem?

El sector energètic s’estructura en quatre activitats:

• la generació (els llocs on es produeix l’electricitat)
• el transport
• la distribució
• la comercialització

Quan parlem de municipalització, és essencial identificar respecte de quina de les activitats s’està plantejant la recuperació del control públic.

Amb l’arribada de la liberalització del sistema elèctric, la generació i la comercialització es van liberalitzar, mentre que el transport i la distribució s’han mantingut regulats i controlats en més d’un 90% per les grans empreses. D’aquesta manera els costos d’inversió en les infraestructures els paguem els usuaris d’energia a través dels peatges d’accés i així les empreses recuperen la inversió i mantenen la propietat un cop recuperada la inversió.

En resum, una anomalia en tota regla, ja que les inversions assumides pels usuaris d’energia són propietat de les empreses.

La distribució com a servei públic

La xarxa de distribució no és un negoci especulatiu: és un element facilitador. Per això té sentit parlar de municipalització o remunicipalització de les xarxes de distribució, recuperar el seu control i defensar-ne la vocació de servei públic.

En els darrers temps, moltes administracions han presentat projectes de municipalització, però la gran majoria han iniciat el procés impulsant la promoció de comercialitzadores d’electricitat i no han abordat la distribució.

El cas de Barcelona Energia és un exemple de l’interès de les administracions per impulsar processos de municipalització o remunicipalització de serveis energètics. Però és només un primer pas, ja que l’operador elèctric metropolità és una comercialitzadora pública d’electricitat que ofereix electricitat 100% renovable a través del sistema de Garantia d’Origen.

Aquesta activitat aïllada però, ja està liberalitzada; la comercialitzadora per sí sola només té sentit si serveix d’eina per impulsar la generació renovable local. El valor afegit és convertir-se en un agent de transformació energètica al municipi i aquest és el repte principal d’aquest i altres operadors energètics que s’han impulsat en els darrers mesos.

El camí no és senzill, però tenint l’objectiu de la municipalització de les xarxes de baixa tensió, val la pena fixar-se en experiències inspiradores com els processos de remunicipalització de la xarxa de distribució elèctrica impulsats per la societat civil a Hamburg o Berlín. Per exemple, l’Ajuntament d’Hamburg va adquirir la xarxa de distribució elèctrica l’any 2014 i ja es plantegen adquirir també la xarxa de distribució de gas.