Aquests últims anys han aflorat molts projectes relacionats amb la implementació de comunitats energètiques al territori. Comunitats que demostren que aquesta mena de projectes innovadors tenen cabuda a casa nostra i que impulsen la sobirania energètica cap a una transició en mans de la ciutadania.
Són el que alguns ja han anomenat “utopies reals”. I, si bé és cert que la majoria d’aquestes iniciatives innovadores deixen enrere un model considerat per a molts, obsolet; a moltes els falta encara incloure una perspectiva més inclusiva. En parlem amb Raquel Rodríguez, Camila Canelas i Paco Jofra, tècnics del projecte europeu.
Les comunitats energètiques són una realitat arreu d’Europa i, concretament a Catalunya, representen un impuls al canvi de model actual. Però, tot i que moltes estan pensades per no repetir patrons del model energètic anterior (centralitzat, fòssil, amb trets d’oligopoli), la majoria d’iniciatives encara coixegen en incloure els col·lectius que es poden trobar en situació de vulnerabilitat. Llars que, malauradament, poques vegades tenen accés a iniciatives per crear comunitats energètiques o accedir a propostes d’autoconsum compartit. Famílies que, avui, queden fora de la transició energètica i de la revolució que estan suposant les comunitats energètiques a tot el territori europeu i, en especial, el català.
Comunitats energètiques i pobresa energètica
Per aquest motiu, cal un canvi de mirada que posi al centre les persones. Segons dades de 2022 de l’ Eurostat, el 9,3% de les famílies europees no poden mantenir una temperatura adequada a casa seva a l’hivern. I del 2021 al 2022, la xifra ha passat del 6,9% al 9,3%, principalment per la crisi energètica provocada per l’escassetat de gas a causa de la guerra d’Ucraïna.
Així, queda clar que la transició energètica no pot estar pensada només per a una part de la ciutadania, i aquí és a on entren en escena iniciatives com la del Sun4All, un projecte europeu nascut quan les comunitats energètiques encara no eren una realitat, finançat per l’H2020, coordinat per l’Associació Ecoserveis i liderat per l’Agència d’Energia de Barcelona en el seu desplegament pilot a la ciutat de Barcelona que busca garantir que les llars vulnerables tinguin accés a les energies renovables ajudant a cobrir les seves necessitats energètiques. Tot, mentre es promou l’accés a l’energia assequible, la creació d’ocupació, l’empoderament ciutadà en relació amb els seus drets energètics i la millora de la salut pública.
El Sun4All, un projecte per integrar els dos conceptes
Raquel Rodríguez, tècnica del projecte de l’Associació Ecoserveis,, ho defineix breument: “Calen iniciatives que vagin més enllà, perquè normalment tenim projectes de transició energètica però, moltes vegades, aquests no pensen en les famílies, en què necessiten i en que es poden trobar en situacions de vulnerabilitat”, explica. “En definitiva, el Sun4All ha obert la porta a treballar temes d’energia comunitària i vulnerabilitat. Sempre que escoltem parlar de transició energètica falta aquest segon concepte, i no es pot obviar d’ara endavant. Les comunitats energètiques no poden obviar la vulnerabilitat”, afegeix el també tècnic energètic Paco Jofra.
Així, el Sun4All ha estat treballant per impulsar autoconsums compartits en llars amb famílies vulnerabilitzades. I, tot i que el procés no ha estat fàcil (principalment per les traves imposades des de la distribuïdora i les grans comercialitzadores), el cert és que el projecte tanca amb una gran implicació de les famílies que n’han format part, i una valoració global molt positiva, tal com explica Jofra: “Hi ha moltes coses interessants però, una de les més destacables és que, tot i ser un projecte que ha requerit d’un elevat grau d’acompanyament (per les traves que es trobaven les famílies), ha estat molt gratificant veure com aquestes s’empoderaven durant tot el procés. Elles han après més coses sobre els seus drets energètics, han entès molts conceptes nous i han fet front a l’oligopoli!” I és que el projecte ha demostrat que un dels principals reptes provenen de les limitacions institucionals i normatives. Els marcs normatius poc desenvolupats, la manca de canals de comunicació entre els actors del sector energètic i els processos de llicència prolongats han demostrat ser un fre al potencial del projecte. “Cal promoure projectes similars que confrontin les males praxis de l’oligopoli energètic; la normativa és clara i vigent des del 2019, i els retards o les pràctiques abusives han de ser sancionades”, explica Jofra. Dificultats a banda, un dels grans èxits ha estat la comunitat creada arran del projecte: “L’equip amb el que hem treballat ha estat increïble – explica Camila Canelas, gestora del projecte – i hi havia un sentiment d’unió molt fort. Uns no tiraven més que els altres, el treball en equip ha estat real, i això ens ha permès arribar a les famílies d’una manera molt especial i única. S’ha creat comunitat“, conclou.
De fet, s’ha complert amb escreix un dels objectius del projecte, que era empoderar la ciutadania que, d’entrada, podia no trobar-se interpel·lada pels discursos relacionats amb la transició energètica. I el cert és que les 113 famílies que han participat al projecte han sabut des del primer moment que es tractava d’una prova pilot, mostrant-se flexibles amb els problemes que han pogut sorgir i aprenent sobre un tema, el de l’autoconsum compartit, que no havien tractat anteriorment.
Balanç d’un projecte d’èxit
Acabat el projecte, és moment del balanç. Per Raquel Rodríguez, un dels grans èxits ha estat haver pogut replicar el model novaiorquès a Europa. “Hem fet molt soroll”, explica. “Després han aparegut altres iniciatives, però estar en el punt de mira en aquest sentit ha estat molt interessant “. Per Paco Jofra, un dels èxits és el tipus de missatge i la comunicació que s’ha aconseguit establir amb les famílies: “La comunicació ha estat sempre a través de missatges clars i entenedors, cosa que moltes vegades falta des de l’administració pública. Hem evitat missatges confusos i ens hem centrat molt en construir, mantenir i nodrir aquest vincle de confiança. Perquè cal reconèixer que l’oligopoli actual ha estat una de les grans barreres per a l’èxit del projecte, i si no haguéssim empoderat a les famílies, no hauria estat possible fer-ho. Aquesta ha estat també una de les claus de l’èxit del S4A”.
Exportació del model i futur
“És important que, ara que ha començat, la roda no pari”, reitera Canelas. Que hi hagi replicabilitat. “I, als que volen començar a impulsar un projecte similar, els recomanaria molta paciència”, hi afegeix. “No és fàcil trencar amb certs marcs establerts, però poc a poc, amb molta confiança i paciència, es van assentant les bases i es donen passes importants, per petites que semblin al principi. Per part nostra, sabem que el futur passa per recordar el que hem fet i treballar perquè que el projecte es mantingui viu”.
De fet, es tracta d’un projecte referent en quant a la innovació que ha suposat, i en quant al gran nombre de connexions que les entitats sòcies del projecte han establert. Connexions a escala local, regional i transnacional que han permès un intercanvi interessant de coneixement però que han suposat també la creació de xarxes d’actors clau. Xarxes a mantenir, a conservar i a fomentar: “Hem començat a escala municipal, a Barcelona, però ara toca anar un pas més enllà i crear comunitat amb la ciutadania, i aprofundir així en què necessiten de veritat les famílies”, detalla Rodríguez. “Hem posat la primera pedra però els següents que vinguin han de ser encara més comunitaris. L’administració posa els recursos i obre moltes portes, però si s’arriba més a les usuàries, a les persones beneficiàries, els resultats encara tindrien més impacte”, sentencia.
Més informació sobre el Sun4All.
