Ningú dubta ja del dret de les persones usuàries a produir, emmagatzemar i vendre energia, i sembla que l’autoconsum és imparable. Ara bé, s’ha d’obrir camí i és moment d’identificar els nusos que dificulten el seu desplegament i treballar per desfer-los i poder garantir a tota la ciutadania el dret a l’autoproducció.

Totes aquelles persones que visquin a un edifici plurifamiliar i tinguin ganes d’autoproduir energia, a banda de les qüestions tècniques, administratives i financeres, hauran d’obtenir el permís de la comunitat de veïns. A la resta de l’Estat espanyol, la Ley de Propiedad Horizontal defineix el procediment de forma clara. En canvi, a Catalunya, i pel que fa a acords de comunitat, tot es refereix al Llibre V del Codi Civil (CC) i, en el cas d’instal·lacions d’autoconsum individual o compartit (no per tots) dins d’un espai comunitari, no està ben regulat.

Us n’expliquem per què:

1. D’una banda hi ha l’article 553.25 del Codi Civil, a través del qual s’interpretaria que només caldria majoria simple per obtenir el permís de la comunitat:
   c) L’execució de les obres necessàries per a instal·lar infraestructures comunes o equips amb la finalitat de millorar l’eficiència energètica o hídrica dels immobles i la mobilitat dels usuaris, per a connectar serveis de telecomunicacions de banda ampla o per a individualitzar el mesurament dels consums d’aigua, gas o electricitat, o per a la instal·lació general de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, encara que l’acord comporti la modificació del títol de constitució i dels estatuts.

Aquesta redacció pot donar peu a confusions. Per a instal·lar un punt de recàrrega de vehicle elèctric no hi ha problema, perquè hi queda recollit de forma explícita, però amb l’autoconsum fotovoltaic la situació és molt menys clara.

D’ altra banda,

2. L’ article 553-26 del CC parla de que cal Unanimitat per d) Cedir gratuïtament l’ús d’elements que tenen un ús comú. Per exemple, quan un veí sol·licita permís per a utilitzar una part de la coberta comunitària per a ús individual
3. En el cas que es plantegés una opció de lloguer, en que el veí interessat en tenir una instal·lació d’autoconsum proposés llogar una part de la coberta comunitària pel seu gaudi individual:
   – si el lloguer proposat es sol·licita per més de 15 anys, caldria un 4/5 vots favorables
   – si el lloguer proposat fos inferior a 15 anys llavors només caldria majoria simple

Aquesta ambigüitat està limitant la implantació de l’autoconsum en blocs d’habitatges. Per aquesta raó, al llarg dels propers mesos s’haurà de treballar per oferir una interpretació única que protegeixi el veïnat sense limitar-hi el dret a l’autoconsum.

Actualització (Juny 2020)

Davant dels dubtes plantejats per Ecoserveis al Departament de Justícia sobre la interpretació del Codi Civil català pel que fa als acords de comunitat i autoconsum, hem rebut la següent resposta:

“Si la infraestructura es vol dur a terme en un element comú, l’acord s’hauria de prendre per majoria simple; si es tracta de fer la instal·lació en un element privatiu, la regla general és també la majoria simple.

S’ha de tenir en compte que si en la instal·lació en un element comunitari entren en conflicte els interessos comuns amb els privatius, podria ser que, segons les circumstàncies de cada cas (dificultat de la instal·lació, impossibilitat que els altres propietaris poguessin, si volguessin, instal·lar-s’hi la mateixa infraestructura, tipus d’obres a fer, elements que integren la instal·lació…), es podria entendre que es tracta d’una innovació no exigible i que llavors fos necessària la majoria qualificada de 4/5 de propietaris i de quotes.

Tot això sens perjudici de les servituds que es poguessin crear.

En resum:

Si la instal·lació de plaques es fa en un element comú, l’acord de la comunitat necessita majoria simple; així com també en un element privatiu.

Pel que fa al lloguer, és clar que si és per més de 15 anys, 4/5 de quotes i de persones; i si és per menys de 15 anys, majoria simple.”